Copia textual del llibret que acompanya el disc
L’ INSTRUMENT
L’orgue del Vendrell de 1777 és de gran importància per a nosaltres: és un dels pocs que han sobreviscut a l’última guerra: a la catedral de Barcelona només ens va quedar la façana de l’orgue gran i un cert nombre de tubs, i a la capella del Crist de Lepant, un orgue positiu del segle XVII; a Sant Sever, de Barcelona, es conserva quasi intacte un orgue del segle XVII (fecit: Josep Boscà, 1721), que hom ha restaurat lamentablement destruint l’octava curta i canviant el Do-La diatònic en Mi-La cromàtic; a Montblanc (Conca de Barberà), se’n conserva un dels segles XVII-XVIII, ja restaurat; a Sant Llorenç dels Morunys (Cardener), un altre; a Santanyí (Mallorca), un de Bosch Verí, el mateix orguener català que va construir el cèlebre orgue del Palau Reial de Madrid; a Morella (Maestrat), finalment, un de 1724, de Francesc Turull. Aquest trist panorama, després de la guerra civil, dóna més interès a l’existència de l’orgue del Vendrell. Heus aquí la seva historia:
El 28 d’ octubre de 1775, el rector de la parròquia del Vendrell signava el contracte amb l’orguener suís Lluís Scherer, i per la Pasqua Florida de 1777 l’orgue estava totalment enllestit; havia costat 2.669 lliures i 16 sous i estava col·locat lateralment, en una banda de l’església.
Quinze anys després sofría la primera reparació a càrrec de l’ orguener italià Giuseppe Vendunneghem, i I’any 1884 fou novament restaurat. El 1924 Pau Casals costeja una altra restauració, durant la qual l’orgue fou traslladat al cor superior i la cadireta col·locada dins una caixa expressiva. El 1963 fou repassat i restaurat encara una vegada per Joan Rogent i Gabriel Blancafort; la cadireta fou avançada fins a la barana i alliberada de la caixa expressiva, però els ecos quedaren, encara, sense restaurar. Finalment, en els anys 1984 i 1997 s’han fet les darreres reparacions sota la supervisió de Gabriel i Albert Blancafort.
Actualment té un teclat cromàtic amb 48 tecles, de Do1 a Do5 (sense Do1 sostingut), i els registres no són partits, llevat de dos de llengüeteria (baixons-clarins clars i clarí de quinzena-clarí de campanya) i la flauta de la cadireta. La seva disposició és la següent:
TECLAT II: Orgue Major. 48 tecles de D01 a Do5 (sense Do1 sostingut)
Flautat | 8′ a la façana |
Bordó | 8′ |
Octava | 4′ |
Quinzena 2′ | 2′ |
Nasard 12a | 2 2/3 |
Nasard 15″ | 2′ |
Corneta de set files | |
Fornitures de 4 files | |
Alemanya de 4 files | |
Cimbalet de 4 files | |
Címbala de 3 files | (amb dissetena) |
Trompeta real | 8′ |
Veu humana | 8′ |
Baixons | 8′ mà esquerra, horitzontal a la façana, fins Si2 |
Clarins clars | 8′ mà dreta, horitzontal a la façana, des de Do3 |
Clarins de quinzena | 2′ mà esquerra, horitzontal a la façana, fins Si2 |
Clan de campanya | 8′ mà dreta, horitzontal a la façana, des de Do3 |
TECLAT I: Cadireta. 48 tecles de Do1 a Do5 (sense Do1 sostingut)
Bordó | 8′ |
Flauta travessera | 8′ mà dreta, des de Do3 |
Octava | 4′ |
Nasard 12a | 2 2/3 |
Nasard 19a | 1 1/3 |
Corneta de 4 files | |
Cromorn | 8′ |
TECLAT III: Ecos. 25 tecles de Do3 a Do5
Flautats | 8′ mà dreta, des de Do3 |
Violins (llengüeta) | 8′ mà dreta, des de Do3 |
Pedal. 30 tecles de Do1 a Fa3
Violó | 16′ |
Contres | 8′ |
Violó | 8′ |
Flauta | 4′ |