Disc de l’orgue del Vendrell – Montserrat Torrent – 1965

Copia textual del llibret que acompanya el disc

L’ INSTRUMENT

L’orgue del Vendrell de 1777 és de gran importància per a nosaltres: és un dels pocs que han sobreviscut a l’última guerra: a la catedral de Barcelona només ens va quedar la façana de l’orgue gran i un cert nombre de tubs, i a la capella del Crist de Lepant, un orgue positiu del segle XVII; a Sant Sever, de Barcelona, es conserva quasi intacte un orgue del segle XVII (fecit: Josep Boscà, 1721), que hom ha restaurat lamentablement destruint l’octava curta i canviant el Do-La diatònic en Mi-La cromàtic; a Montblanc (Conca de Barberà), se’n conserva un dels segles XVII-XVIII, ja restaurat; a Sant Llorenç dels Morunys (Cardener), un altre; a Santanyí (Mallorca), un de Bosch Verí, el mateix orguener català que va construir el cèlebre orgue del Palau Reial de Madrid; a Morella (Maestrat), finalment, un de 1724, de Francesc Turull. Aquest trist panorama, després de la guerra civil, dóna més interès a l’existència de l’orgue del Vendrell. Heus aquí la seva historia:

El 28 d’ octubre de 1775, el rector de la parròquia del Vendrell signava el contracte amb l’orguener suís Lluís Scherer, i per la Pasqua Florida de 1777 l’orgue estava totalment enllestit; havia costat 2.669 lliures i 16 sous i estava col·locat lateralment, en una banda de l’església.

Quinze anys després sofría la primera reparació a càrrec de l’ orguener italià Giuseppe Vendunneghem, i I’any 1884 fou novament restaurat. El 1924 Pau Casals costeja una altra restauració, durant la qual l’orgue fou traslladat al cor superior i la cadireta col·locada dins una caixa expressiva. El 1963 fou repassat i restaurat encara una vegada per Joan Rogent i Gabriel Blancafort; la cadireta fou avançada fins a la barana i alliberada de la caixa expressiva, però els ecos quedaren, encara, sense restaurar. Finalment, en els anys 1984 i 1997 s’han fet les darreres reparacions sota la supervisió de Gabriel i Albert Blancafort.

Actualment té un teclat cromàtic amb 48 tecles, de Do1 a Do5 (sense Do1 sostingut), i els registres no són partits, llevat de dos de llengüeteria (baixons-clarins clars i clarí de quinzena-clarí de campanya) i la flauta de la cadireta. La seva disposició és la següent:

TECLAT II: Orgue Major. 48 tecles de D01 a Do5 (sense Do1 sostingut)

Flautat 8′ a la façana
Bordó 8′
Octava 4′
Quinzena 2′ 2′
Nasard 12a 2 2/3
Nasard 15″ 2′
Corneta de set files
Fornitures de 4 files
Alemanya de 4 files
Cimbalet de 4 files
Címbala de 3 files (amb dissetena)
Trompeta real 8′
Veu humana 8′
Baixons 8′ mà esquerra, horitzontal a la façana, fins Si2
Clarins clars 8′ mà dreta, horitzontal a la façana, des de Do3
Clarins de quinzena 2′ mà esquerra, horitzontal a la façana, fins Si2
Clan de campanya 8′ mà dreta, horitzontal a la façana, des de Do3

TECLAT I: Cadireta. 48 tecles de Do1 a Do5 (sense Do1 sostingut)

Bordó 8′
Flauta travessera 8′ mà dreta, des de Do3
Octava 4′
Nasard 12a 2 2/3
Nasard 19a 1 1/3
Corneta de 4 files
Cromorn 8′

TECLAT III: Ecos. 25 tecles de Do3 a Do5

Flautats 8′ mà dreta, des de Do3
Violins (llengüeta) 8′ mà dreta, des de Do3

Pedal. 30 tecles de Do1 a Fa3

Violó 16′
Contres 8′
Violó 8′
Flauta 4′

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s