Aquesta setmana continuem amb la programació de concerts de la temporada 2026 organitzats des de l’Orgue del Vendrell.
Una temporada molt especial perquè, com bé saben, commemorem els 250 anys del nostre orgue, i també els 150 anys del naixement de Pau Casals
El concert que els oferim serà aquest divendres, 5 de juny a les 20.30 h a l’església del Vendrell sota el títol “Pau Casals i la gralla” càrrec de Daniel Carbonell a la gralla i Josep Mateu a l’orgue, amb l’entrada de taquilla inversa.
Es coneixen moltes facetes en què el Mestre va exercir una gran influència, tant en l’àmbit social i polític com en el musical. Pau Casals, com tots els vendrellencs de la seva generació, va mantenir un vincle especial amb la gralla. Aquest instrument és un dels sons de la seva infantesa, una veu del poble que el va acompanyar sempre en la memòria. Per aquesta ocasió s’han encarregat cinc composicions inèdites que s’estrenaran aquest divendres.
Els títols de les obres i els seus compositors són: Aurora Resonans de Sergi Masalies, Toc de Castells per la Pau d’Albert Gumí, Timbal trencat, crònica d’un silenci de Carlota Baldrís, Pregària i Festa de Jana Ginesta i L’última carta de Josep Mateu.
En aquest concert, també sonarà la gralla dels Casimiros en una peça titulada Ofertoris dels Cap-blancs acompanyat pel graller vendrellenc Jordi Inglés Bo “Bero”.
Al mes desembre de 2025 les germanes Maria i Montserrat Coll van cedir a l’Orgue del Vendrell la gralla del seu avi Casimir Coll i Morros, que fou responsable de la formació de grallers coneguts com els “Casimiros”.
El Sr. Coll també fou un reconegut per ser constructor d’inxes. Uns d’elles fou entregada junt amb una gralla al mestre Casals en nom dels músics locals el juliol de 1927. En el seu inici a la formació també en formava part, entre d’altres, el seu germà Joan Coll i Morros.
L’instrument que ens van cedir és una gralla de cinc claus d’alpaca i fusta de granadillo, construïda per el lutier Onofre Pomar de Barcelona, conegut com el “Nofre”, amb l’única finalitat que soni a l’església.
Els encoratgem a venir al concert i a escoltar aquestes noves peces encarregades expressament per aquesta ocasió.
Per acabar, cal comentar-los que podran adquirir el cava commemoratiu dels 250 anys de l’Orgue a l’entrada de l’església, a un preu de 15 €.
Introducció:
Els vendrellencs tenen un lligam especial amb la gralla, i Pau Casals també.
La gralla és un dels sons de la seva infantesa, una veu del poble que el va acompanyar sempre en la memòria.
En aquest concert volem retre homenatge a diferents vivències on el Mestre i la gralla s’entrecreuen, evocant moments que uneixen la música popular i la música universal.
“Els grallers, aquells inoblidables missatgers de les principals diades!
De matinada ja despertaven el veïnat amb les seves tonades tan alegres, anunciant la festa.”
Primera part:
Repertori de peces vinculades a la gralla, a la Festa Major i a obres de Pau Casals, mostrant la connexió entre el so popular i l’esperit del Mestre.
Segona part: Estrenes
Obres de nova creació encarregades per l’Orgue del Vendrell, que il·lustren diferents moments i escenes entre Pau Casals i la gralla.
- La Mazurca
“Si filem prim” — La primera peça que va compondre Pau Casals va ser un ballable vuitcentista molt popular entre els grallers. A l’edat de set anys va escriure una mazurca com a regal per al seu padrí el dia del seu sant.
- El Toc de Castells
El 18 d’octubre de 1900, durant un dinar amb amics, li van demanar que escrivís la partitura del Toc de Castells. Casals va transcriure de memòria la melodia que recordava de la seva infantesa.
És la primera transcripció coneguda d’aquest toc emblemàtic.
- La Processó
Els Romeas, un reputat grup de grallers del Vendrell, havien adoptat la nova gralla llarga.
El Mestre Pau Casals, que sentia una gran simpatia per ells, els va fer veure que amb aquell instrument allargat la música perdia part del seu encant rústec i autèntic.
Els Romeas, que admiraven profundament el Mestre, van tornar a la gralla seca.
L’any 1930 enregistraren un disc de pedra, l’única gravació existent d’una colla amb gralles seques i sonoritat antiga, on podem sentir el Toc de Processó.
- Les Matinades
El juliol de 1927, la vila del Vendrell va retre homenatge a Pau Casals, oferint-li una gralla i una placa amb la partitura de Les Matinades.
Cada matí, Casals tocava al piano el Preludi en Si menor de Bach, que ell mateix anomenava “Les Matinades”.
- Timbal trencat
Homenatge a Jaume Esteve Oliva “Casalta”, timbaler dels Macaris.
Durant una visita dels Nens del Vendrell a Pau Casals a Prada de Conflent, als anys seixanta, el “Casalta” va fer caure el timbal, que es va trencar just abans de tocar davant del Mestre.
De la ràbia i la vergonya, no va tornar a tocar durant anys.
Aquesta peça vol recordar el respecte profund que els vendrellencs sentien per Pau Casals i retre homenatge al “Casalta”, timbaler admirat pel seu talent i la seva humanitat.
Compositors participants Josep Mateu, Sergi Masalies, Carlota Baldrís, Albert Carbonell i Ivan Joanals.
Segona part · Estrenes
Obres de nova creació encarregades pels Amics de l’Orgue del Vendrell, que il·lustren diferents moments i escenes entre Pau Casals i la gralla.
Les Matinades – Aurora Reonans — Sergi Masalies
El juliol de 1927, la vila del Vendrell va retre homenatge a Pau Casals oferint-li una gralla i una placa amb la partitura de Les Matinades.
Cada matí, Casals tocava al piano el Preludi en si menor de Bach, que ell mateix anomenava “Les Matinades”.
Sergi Masalies és graduat en gralla per l’ESMUC, ha cursat el màster en composició i és professor al Taller de Músics.
Toc de Castells per a la Pau — Albert Gumí
El 18 d’octubre de 1900, durant un dinar amb amics, li van demanar que escrivís la partitura del Toc de Castells. Casals va transcriure de memòria la melodia que recordava de la seva infantesa.
És la primera transcripció coneguda d’aquest toc emblemàtic.
Albert Gumí és compositor, director i clarinetista català. Ha destacat per la seva tasca en la música contemporània i la pedagogia musical. També ha impulsat diversos projectes de música de cambra i banda.
Pregària i Festa. Fantasia sobre el Toc de Processó — Jana Ginesta
Els Romeas, un reputat grup de grallers del Vendrell, havien adoptat la gralla llarga. El mestre Pau Casals, que sentia una gran simpatia per ells, els va fer veure que amb aquell instrument allargat la música perdia part del seu encant rústec i autèntic.
Els Romeas, que admiraven profundament el Mestre, van tornar a la gralla seca. L’any 1930 enregistraren un disc de pedra, l’única gravació existent d’una colla amb gralles seques i sonoritat antiga, on podem sentir el Toc de Processó.
Jana Ginesta és una jove oboista i compositora catalana. Destaca per la seva sensibilitat musical i la seva projecció en l’àmbit de la interpretació i la creació contemporània. Compagina la interpretació de l’oboè amb la composició i diversos projectes artístics.
Timbal trencat, crònica d’un silenci — Carlota Baldrís
Homenatge a Jaume Esteve Oliva “Casalta” (1926–2024), timbaler dels Macaris.
Durant una visita dels Nens del Vendrell a Pau Casals, a Prada de Conflent, als anys seixanta, el Casalta va fer caure el timbal, que es va trencar just abans de tocar davant del Mestre.
De la ràbia i la vergonya, va prometre que no tornaria a tocar mai més, promesa que va mantenir fins al 2005, any en què va ser homenatjat en el 12è Dia del Graller de Vilafranca del Penedès.
Aquesta peça vol recordar el respecte profund que els vendrellencs sentien per Pau Casals i retre homenatge al Casalta, timbaler admirat pel seu talent i la seva humanitat.
Carlota Baldrís és una compositora vendrellenca vinculada a la creació musical contemporània. La seva obra destaca per la sensibilitat artística i l’interès per nous llenguatges sonors. Desenvolupa projectes de composició i col·laboracions dins l’àmbit musical i cultural català.
L’última carta — Josep Mateu
Gràcies a les cartes conservades, coneixem com Pau Casals mantenia la relació amb els grallers. En volem destacar una de l’any 1954, en què el fill del graller Sepet Cap-blanc escriu per a Pau Casals diverses partitures que tocava el seu pare, i que ens han permès recuperar una sortida del Toc de Castells i un ofertori poc conegut.
L’any 1973, el vendrellenc Josep Esteve Oliva va enregistrar a casa seva les principals tonades del repertori. Les cintes foren enviades al Mestre, a Puerto Rico, però aquest cop ja no es va rebre resposta…
Josep Mateu és organista i compositor d’Alió.
Josep Mateu Pérez (1976)
Músic eclèctic i polifacètic, reparteix la seva activitat exercint com a intèrpret tant de música antiga (organista i clavecinista) com de música de tendències actuals (pianista i sintetista), improvisador, compositor i arranjador, així com en la pedagogia de les seves diverses activitats.
Com a intèrpret de música antiga, tant amb l’orgue com amb el clavicèmbal, és membre dels grups Ensemble Antiqua, Teatre de les Comèdies, Arbeau Project i Salvat Ensemble, entre d’altres. Així mateix, forma part de l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia (orgue i clavicèmbal) i de la Camerata XXI.
Habitualment acompanya diversos cors i grups vocals repartits per la geografia catalana. Col·labora amb nombrosos solistes instrumentals i cantants, tant de música clàssica com tradicional i moderna, i també presenta projectes en solitari de caire més personal.
En el camp de la fusió de l’orgue amb instruments tradicionals, tasca que l’atreu de manera especial, ha realitzat concerts en format duet amb mestres de la gralla (Daniel Carbonell), viola de roda (Adrià Grandia), agrupacions de ministrers (Ço del Botafoc, grallers Els Mosquits…), i actualment participa en projectes a duo amb cornamusa (Cesc Sans, L’arrel i les branques), campanes i percussió històrica (Pere Olivé, Mysteria celestis soni) i Josep Mateu Besora (De batalles a ballades).
En la vessant d’organista litúrgic, desenvolupa la seva tasca a l’església de Sant Bartomeu d’Alió, Sant Joan Baptista de Valls i al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Daniel Carbonell Sugranyes
Apassionat dels instruments de doble canya, li agrada explorar-ne els recursos sonors i l’elaboració de les canyes. Treballa activament per a la difusió i la pedagogia d’aquests instruments.
Ha estudiat oboè modern i barroc amb el professor Xavier Blanch. És graduat a l’ESMUC en oboès històrics, on ha estudiat oboè barroc amb Alfredo Bernardini i Paolo Grazzi, i s’ha especialitzat en la xeremia i els baixonets amb Josep Borràs.
Ha estat un dels pioners en la recuperació de la tarota amb el grup Bufalodre. Amb els Ganxets, Grallers del Baix Camp, ha treballat per recuperar les gralles llargues i el repertori del tombant del 1900, i ha impulsat una actualització del repertori tant de cercavila com de concert, sent també precursor del ball de gralles modern.
Ha experimentat amb la gralla fora del seu àmbit tradicional. Ha fundat els grups Metralla (gralles i metalls) i el grup de rock La Banda de la Festa Major de Reus. Ha ofert concerts de gralla i orgue I ha estrenat obres de llenguatge contemporani com Deriva Herran, d’Ivan Joanals, o ANTÍPODA per a gralla i electrònica, de Joan Bages.
És fundador de l’Aula de Sons Escola de Música Tradicional, professor al Conservatori Mestre Montserrat de Vilanova i professor de gralla/dolçaina a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Es considera compositor per plaer i arranjador per necessitat, i ha participat activament en la consolidació de les bases tècniques i pedagògiques del món actual de la gralla i la tarota.
L'orgue del Vendrell 
Deixa un comentari