El dilluns, 25 de març a les 11 del matí a la Sala Sant Salvador de la rectoria (carrer de Mar, 6 del Vendrell), tindrem el goig de presentar l’edició del llibret del Miserere atribuït a Josep Badia i Planas (1830 – 1904).
L’orgue ha impulsat l’edició amb la col·laboració de moltíssima gent que ha aportat el seu bagatge musical, i tot això ha estat recollit pel Lluís Sintes que n’ha fet l’edició digital de la partitura.
Us citem el text explicatiu que el Lluís Sintes Mercadal que redactat pel llibret:
El cant del Miserere ha esdevingut un acte tradicional i imprescindible dins la Setmana Santa vendrellenca. Ja des de la primera meitat del segle passat els nostres avantpassats interpretaven aquest cant, originàriament per a veus masculines, per diferents carrers i places de la vila al pas de la Processó del Silenci.
Avui dia la peça es canta a l’interior de l’església parroquial del Sant Salvador amb l’acompanyament solemne de l’Orgue del Vendrell, en el moment en què la imatge del Crist Crucificat, tot retornant de la processó del Divendres Sant, arriba a l’altar major. Una gernació de vendrellencs i vendrellenques, any rere any, omple el temple de gom a gom per escoltar amb solemnitat les harmonies espirituals que han esdevingut una veritable banda sonora de la ciutat.
El Miserere, atribuït al compositor litúrgic palafrugellenc Josep Badia i Planas (1830-1904), és una obra breu basada en la primera frase del Salm 51 (Llibre dels Salms) “Miserere mei Deus, secundum magnam misericordiam tuam” (Tingueu pietat de mi Senyor, per la vostra gran misericòrdia). L’obra entra de ple en l’estil romàntic italianitzant que imperava dins la litúrgia europea del segle xix i s’estructura en tres veus de cor i dos solistes masculins.
La present edició s’ha dut a terme a partir de l’estudi i contrast dels diversos manuscrits que es conserven, així com d’una curiosa edició adaptada dins un recull de cant coral. Es pretén així posar en net i unificar criteris d’una obra que ha esdevingut, per si sola, tot un símbol del Vendrell i que mereix ser coneguda arreu.



Deixa un comentari