Del “College” a l’Escolania

EL divendres, 29 de setembre de 2023 a les 20,30 h a l’Església del Vendrell concert amb el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal i Álvaro Metzger a l’orgue, sota la direcció musical d’Esteve Costa

El repertori per a cor i orgue és extensíssim, però en molts casos, desconegut per al gran públic. Amb aquest concert ens proposem descobrir-ne alguns racons inèdits endinsant-nos en la tradició musical de dos països: Anglaterra i Catalunya.

A Anglaterra, la tradició escolar de cors íntegrament masculins amb nens cantant la veu de soprano i estudiants postadolescents cantant les veus de contralt, tenor i baix està molt arrelada, i ha definit en molts casos les característiques de la música sacra anglesa.

Després d’una breu introducció renaixentista de la mà del motet més conegut de
Thomas Tallis, començarem a descobrir noms poc coneguts fora de les Illes
Britàniques, com el de Samuel Sebastian Wesley, de qui interpretem Lead me, Lord un anthem que sota una admirable economia de mitjans hi amaga un gran poder expressiu.

Charles Wood, nascut a Irlanda, va estudiar a Londres amb Charles Villiers Stanford (també d’origen irlandès) i de Charles Hubert Parry, i ell mateix va esdevenir professor a Cambridge, on va tenir com a deixebles destacats Arthur Bliss o Ralph Vaughan Williams. Una de les seves obres més interpretades pels cors d’Anglaterra, però poc coneguda fora de les seves fronteres, és Expectans expectavi, un anthem que comença amb un caràcter meditatiu i alguns fragments a cappella, per acabar arrossegant l’oient cap a un clímax de gran efecte abans d’un final íntim i recollit.

Una estructura semblant té l’anthem Like as the Hart de Herbert Howells, però
portant un punt més enllà el joc de colors harmònics que ja apuntava Charles Wood. El text, provinent del salm 42 (Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua…), permet a Howells jugar amb gran paleta expressiva, des de l’anhel expressat pels tenors i baixos a l’inici; al dolor expressat per les sopranos a la secció central; o a l’expansió que es permet quan el cor a quatre veus es pregunta “Quan podré anar a veure Déu cara a cara?”.

Entremig d’aquestes dues obres, d’Edward Elgar (probablement la figura més rellevant de la música anglesa al tombant de segle XIX-XX), en sentirem la Imperial March, original per a orquestra i arranjada per a orgue sol pel que fou organista a la Catedral de Sant Pau de Londres, George Martin. Una obra expansiva que ens recorda la vessant més pomposa de l’obra d’Elgar, probablement (i injustament?) la que l’ha fet més conegut.

Clourem aquesta primera part amb una obra d’Allan Bullard, un compositor encara en actiu però també poc conegut fora d’Anglaterra. El seu Make a joyful noise unto the Lord és una obra de gran extraversió, amb un punt més meditatiu a la part central.

La segona part, dedicada a la música catalana, tindrà un marcat accent montserratí, i començarà amb dos breus motets a cappella sobre el mateix text: O Crux. Es tracta de la penúltima estrofa de l’himne Vexilla Regis, escrit per Sant Venanci Fortunat, bisbe de Poitiers, a principis del segle VII.

La primera versió que se n’interpretarà és de Ginés Pérez, compositor renaixentista nascut a Oriola (Alacant), i la segona, més coneguda, del compositor Ferran Sor, que, després de formar-se a l’Escolania de Montserrat, va voltar per tot Europa com a virtuós de la guitarra i com a exitós compositor, especialment d’òperes i ballets.

L’obra coral de Cristòfor Taltabull és molt estimada pels cors catalans, sobretot el seu Madrigal, sobre un text de Pere Serafí. Però la seva obra sacra mereix molta més difusió de la que ha tingut fins al moment. D’ell farem una Salve Montserratina que, com tantes altres Salves escrites per a Montserrat, té la particularitat que les seccions
polifòniques són per a dues veus blanques i una de tenors, quedant per als baixos
l’entonació de les seccions gregorianes monòdiques.

Un altre compositor que va formar part de l’Escolania de Montserrat va ser el gironí Francesc Civil. D’ell en sentirem una part de la seva Missa Pontifical per a orgue sol, anomenada Pregària.

Bernat Vivancos és probablement el compositor coral català de més projecció
internacional. De petit va formar part de l’Escolania de Montserrat i anys més tard en va esdevenir el director per un període de set anys durant el qual va compondre diverses obres per a l’Escolania. Una d’aquestes obres és la Salve Montserratina Mater Amabilis, dedicada al Pare Abat Josep Maria Soler, amb motiu del desè aniversari de la seva elecció abacial.

Un altre dels compositors catalans més coneguts en l’àmbit coral és el tortosí Josep Ollé Sabaté. Tot i que mai va ser escolà de Montserrat, té una intens vincle personal amb el Monestir a través de les Trobades d’Animadors del Cant per a la Litúrgia que fa més de 50 anys va engegar el pare Gregori Estrada i que actualment són coordinades pel germà Andreu Martínez. L’Ave Virgo Sanctissima de Josep Ollé, una de les seves obres més divulgades, ha esdevingut els últims anys part innegociable del repertori que els participants a aquestes trobades canten a la missa del dia de l’Assumpció de la Mare de Déu a la Basílica de Montserrat.

Programa

*Cor a cappella
** Orgue sol

Llistat de cantaires:

SOPRANOS: Alegria Boronat, Laura Clemente, Gemma Colldeforns, Mireia Malcampo i Queralt Mitjans.

CONTRALTS: Mei Ferrer, Anna Galera i Maria Planells.

TENORS: Marc Mauri, Pau Márquez i Edu Soto.

BAIXOS: Antonio Burgos, Juan Burgos, Joan Ferrer, Òscar García, Arnau Segura, Clara Torres i Andreu Tort.

Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal

El Cor Albada, que forma part de l’Agrupació Cor Madrigal, està integrat per una vintena de joves entre 18 i 30 anys. Va ser fundat el 1967 i des del 2016, Esteve Costa n’és el director.

El Cor Albada ha realitzat concerts arreu de Catalunya, així com altres llocs d’Espanya, Portugal, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Suïssa, Luxemburg, Alemanya i a la República Txeca.

Ha enregistrat diversos CD, entre els que destaquen el Requiem de Mozart i l’African Sanctus, de David Fanshawe.

És membre de Corals Joves de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals.

En aquests últims anys, destaca l’any 2019 l’estrena el projecte “Excelsior”, conjunt amb Pax Cor de Cambra, amb un programa de música sacra d’autors catalans vius.

En el marc de la pandèmia de COVID-19, el desembre de 2020 el Cor Albada participa en l’enregistrament del concert de Nadal de l’Agrupació Cor Madrigal, que és nominat als Premis Josep Anselm Clavé del Cant Coral a Catalunya.

El maig de 2021 participà al 50è aniversari de Corals Joves de Catalunya, realitzat al Palau de la Música Catalana interpretant conjuntament amb el Cor Jove de la Coral Sant Jordi, l’estrena de la peça Jaculatòria, de Josep Alarcón, primer premi del I Concurs de Composició de la federació de Corals Joves de Catalunya.

El novembre de 2022 fa amb Pax Cor de Cambra el projecte “Estrenes”, en el que
s’interpreten obres que els dos cors han estrenat els darrers anys.

Esteve Costa i Ventura
Direcció musical

Nascut a Castellar del Vallès, cursa el Grau Professional de cant al Conservatori de Sabadell, i es llicencia en Filologia Francesa a la UAB. S’endinsa en el camp de la direcció als cursos de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) i ha assistit a les classes magistrals organitzades per la Federación de Coros de la Región de Murcia (FECOREM) amb professors com Pablo Heras-Casado, Josep Vila,
Harry Christophers, Gary Graden, Martin Schmidt, o Vytautas Miskinis, entre d’altres. El 2012 va completar els estudis superiors de direcció coral a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) cursats amb Josep Vila i Johan Duijck. Té una àmplia experiència com a cantaire en la qual destaquen els deu anys al cor Lieder Càmera i les col·laboracions amb altres cors catalans i internacionals.

Com a director ha treballat de manera estable amb cors de diverses poblacions com ara la Coral Belles Arts i l’Escolania-Coral Sant Agustí de Sabadell, Quòdlibet Grup Coral de Molins de Rei, el Cor Exaudio i el Cor d’Homes d’Igualada. També ha exercit la docència a diferents centres del Vallès i ha fet de director convidat a cors de Catalunya i Anglaterra. Actualment, a banda de Pax Cor de Cambra i el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, és professor de secundària i del conservatori municipal de Música de Sabadell i forma part de l’equip artístic de Corals Joves de Catalunya.

Álvaro Metzger
Orgue

Nascut a Girona el 1991, s’inicia en l’estudi de la música a l’Escola Municipal
de Música de Pineda de Mar. Als deu anys ingressa a l’Escolania de Montserrat
Montserrat, on té com a mestres Vicenç Prunés (piano), Joan Palet i Odiló M.
Planàs (violoncel) i el Pare Cassià M. Just (orgue).

Prossegueix els estudis musicals al Conservatori de Badalona Badalona, cursant el grau professional de piano amb Olga Licerán. Seguidament cursa també el grau professional d’orgue al Conservatori Municipal de Música de Barcelona
amb Maria Nacy, on va estar guardonat amb el Premi d’honor al acabar. Ha participat activament en classes magistrals d’Andreas Liebig, Michel Bouvard i Bernard Winsemius, entre d’altres. Durant 3 anys fou organista titular de la Parròquia de Santa Maria de Barberà del Vallès i guanyà el 1er Premi en els 11ns. Premis d’Interpretació del Conservatori de Música Isaac Albèniz de Girona. Va debutar com a solista d’orgue al Orgelpark de Amsterdam tocant amb la orquestra de corda del Conservatori d’Amsterdam. Ha combinat la seva activitat com a organista i pianista amb altres disciplines com la composició, el jazz i el cant coral, essent durant anys membre del cor Lieder Camera.

Ha cursat els estudis superiors de piano i d’orgue al Prince Claus Conservatoire de
Groningen (Holanda), sent professora de piano Nata Tsvereli i professors d’orgue Erwin Wiersinga i Theo Jellema.