L’Orgue: antiguitat i futur: Concert d’orgue, campanes i música electroacústica

17 de setembre a les 20.30 h a l’església del Vendrell

L’Orgue: antiguitat i futur. Concert d’orgue i música electrònica a càrrec Nadal Roig Serralta a l’orgue i compositor i Xavier Gelabert, Anna Bofill i Joan Bagés, compositors de la música electrònica. Tot seguit a la plaça Vella: Concert de campanes i música electroacústica al carrer.

Entrada: Taquilla inversa Hi col·labora: Associació Campaners del Vendrell

Tres compositors de diferents indrets de Catalunya i Les Illes (Flix, Barcelona, Manacor) han escrit tres obres per a orgue i sons acusmàtics de característiques ben diferents tanmateix amb l’objectiu comú de fer participar un instrument clàssic i tradicional com és l’orgue a un món actual de sonoritats provinents dels recursos de la música concreta, informàtica, electroacústica i acusmàtica, de tecnologia punta.

Ens proposen un concert en el que el món dels sons de la polifonia antiga dialoguin amb els que venen de l’escriptura de compositors de l’actualitat.

1a PART DEL CONCERT: L’orgue: antiguitat i futur 

Obres per a orgue sol i orgue i música electroacústica

Organista: Nadal Roig Serralta

Programa:

“Loin d’ici”. Orgue i música electroacústica – F. Xavier Gelabert i Muntaner (1976)

Toccata ex C SwWV 283 – Jan Pieterszoon Sweelinck (1562 – 1621)

Erbarm dich mein, o Herre Gott -Heinrich Scheidemann (1596 – 1663)

«Diferències d’un Cabezón»:  Orgue i música electroacústica – Nadal Roig i Serralta (2000)

“Semele” : Orgue i música electroacústica – Anna Bofill i Levi (1944)

Tiento y discurso de 2o tono – Francisco Correa de Arauxo (1584 – 1654)

Allein Gott in der Höh sei Ehr BWV 662 -Johann Sebastian Bach (1685 – 1750)

“Teles e Draps e Vent de Dalt”: Orgue i música electroacústica a temps real Joan Bagés i Rubí (1977)

2a PART DEL CONCERT: Concert de campanes i musica electroacústica al carrer

Programa:

-“Rosa de la memòria, Rosa de l’oblit (II) – Nadal Roig

-Anna Bofill

-“La mort d’Enkidu” – Joan Bagés

-“Rejoice” – Xavier Gelabert

Intèrprets: Els mateixos compositors

COMENTARIS

«L’oin dici (II)». Francesc Xavier Gelabert i Muntaner:  és una de/re-construcció del motet Circumdederunt me gemitus mortis composada per Cristòbal de Morales (*1500 – †1553). El text original, inspirat en el Psalm 18, diu:

Circumdederunt me gemitus mortis, (M’han aterrit els gemecs de la mort,)

Dolores inferni circumdederunt me; (I m’envolten els mals de l’infern)

Et in tribulatione mea. (En la meva angunia)

Invocati Dominum, (Vaig invocar al Senyor)

Vocem meam. (I ell ha escoltat el meu crit.)

Diligamte, Domine, fortitudo mea: (T’amaré, Senyor, fortalesa meva:)

Dominus firmamentum meum, (Tu ets la meva seguretat)

Et refugium meum, (El meu refugi)

Et liberator meus. (El meu llibertador.)

L’obra renaixentista a cinc veus agraeix al Senyor Déu haver acollit l’ànima del pregant i haver-lo apartat de les penes de l’infern.

L’obra que es presenta és una reorganització de tota l’obra de Morales superposant totes les notes que apareixen un cada un dels “compassos” produint així un efecte ventall que va des de la unitat fins a acords més complexos de cinc o més notes i on totes les dissonàncies que en l’original apareixen com a punts d’inflexió, es transformen en elements monolítics amb significació pròpia.

Les seccions electròniques, per altra banda, funcionen com a elements introductoris solistes i com a orquestració quasi clàssica de la part de l’orgue, que és la que desenvolupa la reconstrucció del motet.

«Semele» Anna Bofill i Levi: està concebuda per a ser interpretada per un orgue barroc i sons enregistrats i

altres obtinguts per síntesis amb recursos informàtics, per a formar part del concert d’orgue i electrònica organitzat entre Joan Bagés, Xavier Gelabert i jo mateixa per a realitzar el 16 d’agost a l’església de Flix, el 15 de setembre a l’església del Convent dels Dominics de Manacor, Mallorca.

Moguda per un interès cap a la riquesa de sonoritats que ofereixen les músiques antigues i el seu apropament a les sonoritats lliures que perseguim des de fa ja bastants anys, intento fer coincidir aquests dos mons a Semele que escric en homenatge a Antonio de Cabezón, del que cito fragments del Tiento XIV “Ad Dominum cum tribularer” cap al final de la obra. També es pot interpretar en un orgue modern.

Semele és el nom de la mare de Dionisios, el déu grec, o també Baccus pels Romans. I Cabezón és autor d’una obra mística per excel·lència. Sabem que la mística pot estar molt a prop d’allò dionisíac, d’allò hedonístic també.

Per a la part acusmàtica he triat timbres a prop dels que dona l’orgue – veus, vents – i els  faig jugar amb timbres que suggereixen el craqueig del foc, o el fluir de l’aigua; també utilitzo materials discontínus com granulats per fer-los contrastar amb materials d’ones pures en síntesis treballada en forma de glissandos.

El conjunt de l’obra per a la part de l’orgue segueix un esquema que alterna fragments de ritme lent amb notes lligades i sostingudes de clústers que es van transformant lentament, amb fragments en els registre central de notes soltes i ràpides com a núvols de sons, o altres fragments amb sons senzills sotmesos a articulacions que juguen amb els sons de la electroacústica.

A l’últim fragment hi ha un diàleg entre els sons acústics i els sons acusmàtics, amb fragments extrets de la meva obra Nit estelada transformats per mitjà de filtres i de delays, que son harmonies dissonants, i fragments de l’obra dita de Cabezón, a l’orgue sol, també intercalats amb sons de cristall i sons de campanes, acabant amb la peça de Cabezón que ens fa retornar a la mística d’allò dionisíac.

«Teles, Draps e vent de dalt» Joan Bagés i Rubí,  és una obra escrita inicialment per a orgue barroc i musica electrònica dedicada a l’amic Jaume Rocamora i a Mossèn Miquel, persona que amb la seva actitud i bona voluntat ha fet possible l’escriptura d’aquesta obra a Flix.

L’obra es basa en dos elements catalitzadors:

  • De l’anàlisi sensitiu de l’obra gràfica de Jaume Rocamora. Com ja vaig iniciar amb la meva obra: “Ib òpera”. Els seus dibuixos tracen, delimiten i marquen espais (ell en diu teles). A cada pàgina o dibuix els plecs, ratlles i diagonals que composen cada una de les 177 teles poden ser percebudes com una unitat, con un bloc. D’aquesta manera la superposició d’aquests espais delimitats al paper es posen inevitablement, per les lleis de la física, a interaccionar entre ells a l’aire gràcies al vent que transporta cada tub.
  • És així com cadascun d’aquest 177 dibuixos prenen vida, so. Les relacions entre aquestes línies que delimiten espais interaccionen entre elles com freqüències sonores tot creant un espai de batiments entre freqüències. Pulsacions i ritmes subtils a l’interior d’aquests espais. Espais a vegades buits i a vegades plens que en resulten de la interacció de les línies.

L’organista traça i manipula l’aire que passa pels tubs (segons l’obertura i la pressió d’aire) per dibuixar aquestes línies i crear espais de buit, de ple, de pulsacions inquietants que necessiten d’una actitud d’escolta. L’organista controla al mínim al seu get, la mínima pressió fa variar el traç del dibuix.

Text de Jaume Rocamora

Biografies

Terra i pedres,

Arbres

molta llum,

paisatge sec.

Arbres

clavats.

Natura aspra,

Sol de justícia,

vent de dalt.

Arbres,

troncs.

Aferrats a la poca terra,

a la poca pluja, al pes dels anys.

Arbres,

nostres.

Nadal Roig Serralta – Organista i compositor:

Nadal Roig i Serralta (2000, Petra, Mallorca)

Inicia els estudis d’orgue a l’Escolania de Lluc amb Rafel Riera. Ha estat alumne de la classe d’orgue de Bartomeu Mut al Conservatori professional de Música i Dansa de Mallorca i ho és en

l’actualitat de la classe de Paolo Crivellaro a la Universität der Künste de Berlín.

Ha assistit com a alumne actiu a classes magistrals d’organistes com Michel Bouvard o Jügen Essl. El 2018 obté el 2n premi al 7è Concurs Internacional d’Orgue Joseph Gabler. És organista i conservador de l’orgue històric dels Caymari de la parròquia de Petra (1697).

Ha realitzat concerts a cicles com Els matins de l’orgue (Alaró), Setmana de Música Antiga (Colònia de Sant Pere), Convent Organis Festival (Manacor), Festival Plenum Organis (Santanyí),

Festival d’orgue del Socors (Ciutadella), Festival de Música de Cadaqués, entre altres.

És alumne de composició a l’aula de F. Xavier Gelabert i ha estrenat a festivals com Convent

Organis Festival, Festival de Música de Cadaqués, Festival Terrer (Torroja del Priorat).

Compositors:

Xavier Gelabert, nascut a Manacor, Mallorca (1976), llicenciat en composició pel Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Màster en composició per l’European Musical Creation Workshop (2009 – 2014).

Masterclass en composició d’avantguarda amb Alberto Pasadas, Aureliano Cattaneo, Xavier Carbonell, José Luís Torà, Pierluigi Billone, Bernard Lang, Uli Fusseneger, Voro García i Stefano Gervasoni. Director del cor de cambra Ars Antiqua del 2001 al 2016. Membre del comitè artístic dels Area Encontres de la Fundació ACA del 2000 al 2009. Productor i director musical de les òperes Els Pirates, El Mikado, Ai Quaquín que has vengut de prim !, La floristeria del pànic, Libera me i E lucevan le Stelle. Guanyador del concurs de composició Art Jove 2001 amb Quartet de corda núm. 1-Seguidor de Dike. Premiat amb el debut de Les Jeunes Mamelles a la 7a Mostra Sonora de Sueca. Actualment és professor de piano i composició.

Canta a la Capella Musical de la Seu de Mallorca i publica amb Donemus editorial.

Anna Bofill, compositora i arquitecte, nascuda a Barcelona al 1944, estudià piano i teoria musical amb Jordi Albareda de 1950 a 1959. Al 59 i 60 estudià Composició amb Josep Cercós i Xavier Montsalvatge i del 68 al 72 amb Josep Maria Mestres Quadreny, i alhora

estudià Teoria de la Probabilitat amb el matemàtic Eduard Bonet.

Estudià Arquitectura a Barcelona on a l’any 1974 obté el Títol de Doctor amb una tesi sobre Generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes. Des de aquest any i en diverses ocasions estudià Música electroacústica al laboratori Phonos de Barcelona, participant a cursos de Lluis Callejo i Gabriel Brncic, i d’Informàtica musical amb Xavier Serra i Sergi Jordá.

L’any 1982 participà al Congrés de Nova Música a Sitges amb Luigi Nono, Mestres-Quadreny, Joan Guinjoan, Coriún Aharonián i Jesús Villarrojo, i als cursos de Nono a la Fundació Miró. Al 1985 assistí al curs de Iannis Xenakis a Paris, mentre feia práctiques per una beca de la CIRIT al seu Centre d’Etudes de Mathémathique et Automates Musicales (CEMAMU). Del mateix Xenakis tradueix “Musica / Arquitectura” al català.

La seva primera obra “Esclat” (1971) per conjunt instrumental s’estrenà al XI Festival Internacional de Música de Barcelona i participà al II Festival de Música de Vanguardia de San Sebastiá (1974). El seu Poema per pianoforte (1974) va ser estrenat per Carlos Santos, que des de llavors el va incloure al seu repertori de piano contemporani, igual que el pianista francés Jean Pierre Dupuy, qui l’interpreta al CD monográfic Alea arborea (2007).

Ha escrit obres per a instruments solistes, per veu, així com música de cambra i electroacústica.

Les seves obras han estat programades a varies ciutats espanyoles i a capitals d’altres països com Paris, Berlin, Londres, Roma, New York, Mexico, Santiago de Chile, Buenos Aires, entre altres, a les programacions de festivals i congressos de música contemporània.

Ha escrit i treballat tant en música com en Arquitectura i Urbanisme, activitat que ha desenvolupat primer al Taller d’Arquitectura – Bofill (1965/82), i posteriorment al seu estudi propi.

Durant deu anys ha estat membre del jurat del premi de dibuix Joan Miró i membre del jurat del Festival de Teatre de Sitges varies vegades. També ha realitzat escenografies i música

per a teatre (1983/84), per a obres muntades per Ricard Salvat com “Urfaust”; de Goethe i “Fills  d’un déu menor” de Marc Medoff, i altra música incidental. També ha escrit varies peces i ha coordinat la música per els muntatges de “Cartografies del desig”, tres cicles de conferències dramatitzades segons una idea de Mª Mercè Marçal, el Pen Club Català i Araceli Bruch. Ha col·laborat amb la directora Magda Puyo i l’escenògraf Pepe Durán a la realització del muntatge poètic-musical “Res no et serà pres”, un homenatge a Maria Mercè Marçal.

S’ha especialitzat en el coneixement i la difusió de les obres de dones compositores, amb articles i conferències. Al 2009 rep la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.

Edita a Clivis, Dinsic, La mà de guido, Musica Studio i Periferia (on-line sheet music).

Joan Bagés, Pianista, compositor, artista sonor de Flix nascut a Lleida el 1977. Es doctor en estètica, ciències i tecnologies de les arts per la Universitat de Paris (tesis sobre Sistemes Musicals interactius i creació Musical i Sonora). Ha estudiat composició a Espanya, França i Alemanya.

És professor de Composició i Orquestració al Taller de Musica de Barcelona, professor al

Màster de Composició i Noves Tecnologies de l'ESMUC de Barcelona i compositor de la

companyia de teatre gestual CAGE COMPAGNIE de Paris.

Com a pianista: Ha treballat amb Vladimir Karpov (Rússia / Espanya), Ángel Soler (Espanya) i Jean-Pierre Dupuy (Espanya / França). Ha rebut els consells Gian Franco Ricci i Andras Kemenes.

El seu treball pianístic abasta diferents gèneres i estètiques fent un ús ampli de l’instrument amb un repertori que va des de la música improvisada lliure, amb el seu projecte en solitari “From the ruins” per a piano i música electrònica, fins a la música minimalista i neoclàssica, passant per la música contemporània amb electrònica i vídeo.

Des de la seva vesant de compositor i pianista s’ha apropat a l’orgue també com a intèrpret amb el seu projecte “DISCONTINUIM ENEREGETIC” on re interpreta i interpreta obres per a orgue i electrònica des d’una aproximació electrònica.

Com a compositor i artista sonor: El seu treball sonor se centra en la música instrumental, la música electroacústica, les instal·lacions sonores i els sistemes musicals interactius. Lluny d’abordar aquestes facetes creatives com a elements independents, el seu treball traça un continu basat en la creació de xarxes entre aquestes disciplines. El que unifica el seu treball creatiu és la investigació permanent en el que ell anomena la “Composició espectre-morfològica per capes diferenciades en un marc de creació holofonica”

Paral·lelament, traça sistemes de notació gràfica derivats de la notació convencional, utilitza i crea sistemes musicals interactius , i ha desenvolupat el concepte de “partitura sonora”

Es director artístic de Morphosis Ensemble (Barcelona).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s