EL divendres 13 d’abril de 2018 a les 20:30 hores concert d’orgue amb l’organista Juan de la Rubia i amb la col3laboració de l’Alfred Rodríguez Picó
Fa uns anys, però no gaires (crec que corria la primavera del 2013), em va sonar el telèfon i al meu “digui’m” de rigor va contestar una veu càlida, vigorosa, matisada, expressiva i directa que va dir: “David Puertas? Sóc en Rodríguez Picó”; content de reconèixer el meu interlocutor vaig dir: “Home, Jesús, com estàs?” i el Picó de l’altra banda va dir: “No, no sóc en Jesús: sóc l’Alfred, el del temps”.
Així va començar la meva coneixença amb l’Alfred Rodríguez Picó, el del temps, ja que al seu germà gran (en Jesús) ja el coneixia de temps enrere: resulta que en Jesús és músic, un compositor brillant. I resulta que la passió per la música a casa dels Rodríguez Picó no va ser encomanada només al Jesús, sinó que —aquell dia ho vaig descobrir— l’Alfred també n’havia quedat prendat. Per coses de la vida, l’Alfred es va dedicar a la meteorologia… però el cuquet de la música mai va deixar de rossegar i, d’uns anys cap aquí, el meteoròleg més popular del país ha pogut dedicar temps i passió a la música.
El cas és que aquella trucada ens va portar a col·laborar en un concert dedicat als fenòmens meteorològics — Meteomúsica, es dèia— amb l’Orquestra de Cambra de Granollers. I ens ho vam passar pipa. Grans i petits van xalar de valent amb les explicacions de l’Alfred sobre la neu, els tornados o la pluja i els meus apunts sobre com s’ho van fer compositors tant diferents com Rameau, Beethoven o Haydn per fer “sonar” aquells fenòmens transformats en música. Amb el que de debò va xalar la gent, però, va ser amb la música: cada cop que l’orquestra tocava, la màgia de la música es feia evident.
Però que la música és màgica i ens atrapa, ja és cosa sabuda. El que va ser sorprenent en aquell concert va ser la capacitat de l’Alfred per comunicar d’una forma directa i vibrant la seva passió per la meteorologia, com va ser capaç de transportar-nos al seu món —amb l’ajuda de la música— i deixar-nos amb la boca oberta davant les imatges que, amb la seva veu i la seva gestualitat, ens feia presents: la bellesa de la rosada, els estralls d’un llampec, la força del vent, la soledat d’una nevada.
El concert d’avui, Phenomena Orgue, també és un projecte ideat per Alfred Rodríguez Picó unint les seves dues passions: la Meteorología i la Música. La idea principal és copsar la plasmació en música dels fenòmens climatològics, que ha estat constant al llarg de tota la història. L’espectacle vol donar un enfocament diferent a la música clàssica, que permeti acostar-la a persones que encara no saben que els agrada molt.
Alfred Rodríguez Picó i l’organista Juan de la Rubia presenten un concert que busca transmetre per mitjà de la música algunes de les sensacions que els fenòmens meteorològics ens generen. Les sonoritat de l’orgue ens transportaran fàcilment al mig de situacions de pluja, vent, tempestes… D’aquesta manera, volen seguir augmentant l’afició a la meteorologia, a la música per a orgue i donar a conèixer un instrument que coneixem menys del que ens pensem. Tal com diu el mateix Alfred: “Es tracta de fer un viatge “meteomusical” al llarg de les quatre estacions de l’any. Ens impregnarem de les sensacions que ens transmet la Natura, des de la calma i tranquil·litat d’un dia assolellat a la violència d’una tempesta de calamarsa amb les seves ràfegues de vent huracanat. La intenció és aproximar-nos a la Natura i als seus diversos i variats fenòmens meteorològics i alhora fer conèixer peces per a orgue meravelloses, plenes de pau, energia, fins i tot violència “meteomusical”…amb sorpreses incloses. No ens fem responsables dels refredats que puguin sorgir.
El programa inclou peces de compositors de diferents èpoques —des del Barroc fins a l’actualitat— que ens transportaran al mig de la natura i que ens faran córrer per escapar de la pluja
David Puertas Esteve
Alfred Rodríguez Picó
EXPERIÈNCIA PROFESIONAL
Informador de meteorología a:
- Ràdio Barcelona, 1976-1980
- La Vanguardia, 1976-1982; 1987-1996
- El Periódico, 1976-1982
- Avui, 1976-1982
- Mundo Diario 1976-1982
- Correo Catalán, 1976-1982
- El noticiero Universal, 1976-1982
- Radio Olot, 1978-1986
- Catalunya Ràdio, 1983-2003
- TV3, 1984-2002
- BTV, 2003-2012
- La Xarxa, 2012. Magazine matinal
ESPECTACLES METEOROLÒGICS Meteodança, Meteomúsica i Phenomena-clave, 2013
LLIBRES
- 1987, Quin temps farà?
- 1993, Observant el temps
- 2006, Contes del nen del temps
- 2008, El temps, a temps
- 2016, Al cel cabretes…
- 2016, Barcelona Panoràmiques meteorològiques
CONFERÈNCIES a Catalunya, Balears i País Valencià
Des de febrer de 2016, director de l’empresa TAIKOMETEOROLOGIA, prediccions meteorològiques per empreses.
Juan de la Rubia, organista
Natural de la Vall d’Uixó (Castelló), Juan de la Rubia és l’organista titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona i professor a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).
Ha actuat als principals escenaris d’Europa, així com a Amèrica llatina i Àsia, amb una acollida excel·lent del públic i la crítica. En els darrers anys, la seva activitat concertística ha estat incessant, actuant en més de vint països i en escenaris com l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, el Palau de la Música Catalana, la Konzerthaus de Berlín, la Gewandhaus de Leipzig, la catedral de Colònia, i el teatre Mariinsky i la Philharmonia de Sant Petersburg.
De la Rubia ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, interpretant els concerts per a orgue de Händel i cantates de Bach. A més, ha estat continuista i/o director de diferents formacions instrumentals i vocals de música antiga.
D’ell, la premsa ha afirmat: “De la Rubia aplega naturalitat i espontaneïtat, que exerceix amb una tècnica exquisida” (Jorge de Persia, La Vanguardia, 2015). “Juan de la Rubia juga, amb mentalitat de director d’orquestra, amb els mil matisos que ofereix un gran instrument com és l’orgue del Palau” (Javier Pérez Senz, El País, 2015). “De la Rubia, que recentment va delectar el Palau de la Música amb un concert sensacional acompanyat ni més ni menys que per la Freiburger Barockorchester, va posar en pràctica el seu geni com a improvisador” (Jacobo Zabalo, Revista Musical Catalana, 2015).
Després de començar els seus estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch, es forma com a organista i pianista a València, Barcelona, Berlín i Toulouse, obtenint fins a cinc Premis Extraordinaris en diferents especialitats. Entre els seus mestres hi ha Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, qui va suposar un gran suport durant la seva formació. Igualment, ha rebut classes magistrals, entre d’altres d’Olivier Latry i Ton Koopman.
Des de la seva primera gravació discogràfica el 2003, ha publicat deu discos com a solista. Obert a d’altres disciplines artístiques, De la Rubia ha col·laborat amb personalitats de les arts escèniques com Lluís Pasqual i Nacho Duato.
Juan de la Rubia és un dels intèrprets més guardonats de la seva generació. Entre els premis obtinguts, destaquen el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España, que va marcar un punt d’inflexió decisiu per a la seva carrera musical, i el premi El Primer Palau, concedit pel Palau de la Música Catalana. El 2012 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.