Concert coral amb orgue el divendres 17 de novembre a les 20:30 hores a l’església de Sant Salvador del Vendrell a càrrec de Fòrum vocal, cor i Vicenç Prunés, orgue

Des dels orígens de la humanitat, la dimensió espiritual, allò que és transcendent, ha estat en l’origen i en la mateixa raó de ser de la religió i de l’art. Atès aquest objectiu compartit, no és gens estrany que art i espiritualitat estiguin destinats tot sovint a la confluència, i així ens trobem interpel·lats per les piràmides d’Egipte o per la Sagrada Família, pel cant gregorià o per la Vuitena Simfonia de Mahler. La primera part del programa n’és una selecció necessàriament reduïda que inclou diferents obres d’autors romàntics com Brahms, Rheinberger o el mateix Fauré, música a cavall entre els segle XIX i XX d’autors com el rus Sergei Rakmàninov o l’amglès Edward Elgar, i dues obres catalanes que val la pena destacar una d’Ireneu Segarra amb motiu del centenari del seu naixement, i l’estrena absoluta de la peça del jove compositor igualadí Pol Requesens.

Ser testimonis d’una estrena sempre és un luxe i, com a públic habitual de l’orgue del Vendrell, som uns privilegiats perquè ja fa uns anys, el 2013, vam poder escoltar aquí mateix, i de les mans del mateix organista, Vicenç Prunés, una estrena d’aquest mateix compositor: Prunés va interpretar l’obra 2-S-0-M-1-C-4 (un títol que disposa en trama les xifres de l’any 2014 amb les inicials de Sant Martí del Canigó, sardana de Pau Casals en la que Pol Requesens es va inspirar per a compondre l’obra). L’obra que s’estrena avui està inspirada en els colors i les emocions que li ha dictat a l’autor el cel en els diferents moments del dia. Es tracta de la quarta obra coral que enguany estrena Pol Requesens.

Atenció a aquestes paraules del propi Gabriel Fauré sobre la que és probablement no només la seva composició més cèlebre, el Rèquiem, sinó una de les obres que s’ha guanyat un lloc preeminent en el repertori simfònico-coral de tots els temps:

“Del meu Rèquiem s’ha dit que no expressa el terror de la mort. Algú l’ha anomenat una cançó de bressol de la mort. Però de fet és ben bé així com jo sento la mort: com un lliurament feliç, una aspiració a la felicitat del més enllà, més que no pas com un trànsit dolorós”.

Lluny del dramatisme, de la teatralitat o del patetisme que desprenen altres rèquiems famosos (com els de Mozart, Verdi o Berlioz), la versió de Fauré de la Missa de Difunts resulta molt més consoladora i esperançada, d’una lluminositat matisada, d’una expressió concentrada i sòbria. En definitiva, l’essència, la destil·lació del seu llenguatge tan personal i original.

Fauré va estrenar el seu Rèquiem a l’Església de La Madelaine de París l’any 1888 on era organista. Tal com ell mateix va dir: “Després d’haver passat anys i anys acompanyant a l’orgue oficis fúnebres, ja me’ls sé de memòria! Després de la mort dels meus pares, volia escriure un Rèquiem diferent”. La primera vegada que es va interpretar a Catalunya va ser al teatre del Liceu, l’any 1909, sota la direcció del mateix Fauré, després de la interpretació d’uns fragments de la seva obra Pélleas et Melisande. Quan Fauré va morir, l’any 1924, el Rèquiem es va interpretar durant el seu funeral.

 

COR DE CAMBRA FÒRUM VOCAL 

El cor de cambra Fòrum Vocal inicià les seves activitats a Barcelona l’any 1994.

Ha estat dirigit per Alfred Cañamero, Xavier Chavarria i Daniel Mestre. Des del gener de 2010 en Xavier Sans es fa càrrec de la direcció.

El cor ha treballat amb els directors Josep Prats, Guerassim Voronkov, Francesc Bonastre, Lluís Vila, Jerzy Salvarowsky, Laszlo Heltay, David Malet i Xavier Puig.

Actualment el cor de cambra Fòrum Vocal és un col.lectiu de 35 cantaires amb una sòlida formació musical i una àmplia experiència en el món coral.

El repertori del Fòrum Vocal comprèn des de la música medieval fins a la del nostre segle, amb programes a capella, amb grups instrumentals i orquestra.

Ha actuat arreu de Catalunya i a Bèlgica, entre d’altres en la inauguració del Teatre Clavé de Tordera; concert del Simposi Internacional J.S.Bach a l’Auditori de Barcelona; cicle Ribermúsica; Setmana de les Flors a Girona; cicle Clàssica als Parcs i Festa de la Primavera per l’Ajuntament de Barcelona; Festival d’estiu de Barcelona GREC 2001; Festival Terra de Trobadors; Auditori Winterthur festivals dels Enginyers; Festival Tiana Antica; «Any Dalí- Invitació al somni » de Feliu Gasull Teatre Jardí de Figueres; Festival «Ruta del Cister»; l’espectacle del Teatre Lliure (temporada 2007)“ El Dúo de la Africana” de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé “Premi butaca 2007” al millor musical; temporada 2009 al Teatre Maria Guerrero de Madrid i al Festival Internacional de Buenos Aires FIBA a l’Argentina.  Ha participat també als festivals Musiquem Lleida, Ressona de Cardedeu i Festival Internacional d’Orgue d’Igualada.

El cor de cambra Fòrum Vocal pertany a la Federació Catalana d’Entitats Corals

(www.corforumvocal.com)

VICENÇ PRUNÉS I LLORET

Nascut a Navarcles (Bages). Va rebre la formació musical bàsica a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge del P. Ireneu Segarra. El piano el treballà, entre d’altres, amb Àngel Soler, Albert Attenelle, Árpad Bódó i Ramon Coll. Completà els estudis amb Hortense Cartier-Bresson, a París, i també amb Gyorgy Sëbóck, gran pedagog hongarès. Va ser convidat per A. Lysy als cursos de la “International Menuhin Music Academy” a Gstadt (Suïssa).

Premiat en diversos concursos nacionals de Piano i de Música de Cambra. Ha actuat arreu de Catalunya i a importants ciutats de l’Estat, integrant grups de música de cambra, com a solista i també en recitals de “lieder”. A l’estranger ha actuat a Àustria, Alemanya, França, Hongria, Itàlia, Suïssa, Polònia, Rússia, Japó, Xina i USA.

És el pianista i organista acompanyant habitual dels concerts de l’Escolania de Montserrat, i també ha col·laborat en varis dels seus discos. Ha fet enregistraments per a les principals emissores nacionals i algunes estrangeres.

Xavier Montsalvatge digué d’ell: “Vicenç Prunés té al seu favor una positiva agilitat de pulsació, un recte sentit musical i una gran capacitat expressiva”.Estudis d’orgue amb el “Trinity College” i Diplomat en aquest instrument per l’”Associated Board of Royal Schools of Music” de Londres. Ha participat en festivals a l’Estat (Osca, Saragossa, catedral de Barcelona, Balears, FEMAP) i a Europa (Itàlia, Rússia, Alemanya). És Diplomat també en Ciències Religioses per la Universitat Pontifícia de Comillas (Madrid). Llicenciat per la “Guildhall School of Music & Drama” (Londres) i Professor Superior de Piano i Música de Cambra, activitats docents que exerceix a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori de Vic.

Pare de quatre fills, és el promotor i organista titular de l’orgue Josep Maria Ruera de Sant Esteve de Granollers (Hugo Mayer Orgelbau, 2007) i membre fundador de la Fundació Pro Música Sacra Granollers (www.musicasacragranollers.org)

 

XAVIER SANS I FORTUNY

Ha estudiat direcció coral amb Josep Prats, Laszlo Heltay, Johann Duijck i Pierre Cao,  anàlisi i composició amb Benet Casablancas i Josep Soler, i cant amb Dolors Aldea, Jerzy Artysz i Carmen Bustamante. És diplomat en Magisteri i en Logopèdia.

Ha estat director del Jove Cor de Tarragona, del Cor Voxalba, i de la Coral Sant Jordi, director convidat al Cor de Cambra del Conservatori de Girona i al Cor de Noies de l’Orfeó Català, i assistent de direcció del Cor de Cambra del Palau de la Música, del Cor Ciutat de Tarragona i del Cor Sant Esteve de Vila-seca.

En l’àmbit docent, ha estat professor d’harmonia, contrapunt i anàlisi al Conservatori de Vila-seca. Actualment és professor de cant i assessor a l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i forma part de l’equip docent dels cursos de direcció coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals.

Compositor d’obres corals, ha rebut encàrrecs del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, del Jove Cor de Tarragona, del Cor Madrigal, del Cor Voxalba, del Cor Lieder Càmera i de l’Orfeó Gracienc.

La seva experiència com a cantant se centra, principalment, en la participació en diversos grups de cambra professionals, com són el Cor de Cambra del Palau de la Música (J. Casas, J.Vila), Capella de Música de Santa Maria del Mar —grup que també ha dirigit en ocasions—, Arsys-Bourgogne (P. Cao), Accentus (L. Equilbey), Les Éléments i Ensemble Jacques Moderne (J. Suhubiette), Anima e Corpo Ensemble (M. Gester), La Xantria (P.L. Biosca) i La Capella Reial de Catalunya (J. Savall). Amb algunes d’aquestes formacions ha participat en diversos enregistraments discogràfics.