Commemoració del 140è aniversari del naixement de Benvingut Socias

 

Conferència: “Vivències i anècdotes de Benvingut Socias”, a càrrec de Maria Ramon. Concert comentat de peces de Benvingut Socias, a càrrec de Jordi Joan Pascual, piano, i comentaris de David Puertas
Hora: A les 20 h
Lloc: Sala Agustí Cohí Grau de l’Auditori del Tívoli
Organitza: Amics de l’Orgue i Arxiu Comarcal del Baix Penedès

BSocies

El més interessant del recital d’avui, el que el fa únic i irrepetible, és la novetat, la descoberta. Serem testimonis de la interpretació de diverses obres per a piano que fa anys que són tancades als calaixos, obres que fa 50 anys que no toca ningú, i algunes potser més de 100 anys. I aquesta resurrecció musical és el que em fa tenir els nervis a flor de pell: com sona aquesta música? Serà capaç de fer-me viatjar a finals del segle XIX? Haurà suportat bé el pas del temps? Hi trobaré referències altres autors? I, sobretot, com s’ho ha fet el pianista, en Jordi Joan Pascual, per afrontar la interpretació d’aquesta música sense tenir cap referent?

En el fons l’envejo: poquíssimes vegades els músics ens trobem amb un regal com aquest, el fet de tocar una música sense haver-la sentit mai abans, sense tenir-ne cap versió de referència. Això ens posa davant el repte del buit, de l’horror vacui, que en definitiva vol dir que ens enfronta a la llibertat absoluta, i només hi ha una manera d’ensortir-se’n: posant la creativitat per davant de tot. I per fer-ne una bona interpretació cal estudiar no solament les notes escrites a la partitura, sinó també l’autor, el personatge, el seu entorn, conèixer altres obres d’ell, cal anar-hi entrant poc a poc i anar-lo entenent de forma global. Una feinada que recerca musicològica que Jordi Joan Pascual ja va començar a fer, sense saber-ho, fa 30 anys, quan va tenir ocasió de cantar la Gran Missa de la Santíssima Trinitat. I, encara més, quan va sentir dir que, just al costat de casa seva, al casalot aquell que en dèien “El tancat de la Plana” hi havia viscut un gran pianista. I quan va començar a parlar amb gent que havia conegut personalment en Benvingut Socias. I ja no hi va haver marxa enrere: la llegenda del pianista del Tancat es va anar convertint en música de veritat, en partitures manuscrites o impreses que van anar apareixent aquí i allà.

L’estudi de la seva obra va revelar una música profunda, molt lírica i, en alguns moments, fins i tot amb un punt de misticisme. Segons Jordi Joan Pascual, la música per a piano de Socias està amarada d’un sentiment espiritual, diguem-ne religiós o transcendent o místic, que la fa molt intensa i inspirada.

La primera part del recital inclou tres obres manuscrites, que mai no s’han publicat, compostes per Socias quan tenia entre 19 i 20 anys. En aquella època el jove pianista devia treballar a classe de piano la música de Chopin, inclús la de Granados i la música que ell mateix va escriure s’inspira en aquests models. Entre els manuscrits de l’autor s’ha trobat un estudi de Chopin copiat a mà pel mateix Socias. Obre el programa la Barcarola, que duu com a subtítol “Records de la Plana”, i és justament això: un passeig musical per la finca del Tancat a mode de cançó amb un cert caràcter d’elegíac o nostàlgic. La segona obra és un Vals, sobri, senzill, molt romàntic —en la línia d’un Schumann— i que respon plenament a les característiques de la música de saló de l’època. La tercera obra es titula Romança sense paraules, una pàgina que ens remet als grans romàntics, com Mendelssohn o Liszt. Es tracta d’una obra lírica, purament lírica, que podria ser ben bé un lied d’amor alemany.

 

SEGONA PART

El pas de segle, entre el XIX i el XX, va ser un moment de glòria per al pianisme català. A Catalunya el piano s’havia consolidat com un instrument amb plena acceptació social: es calcula que, a principis del segle XX, es fabricaven a casa nostra uns 2.500 pianos cada any als tallers dels constructors Alberdi, Bernareggi, Cussó, Estela, Chassaigne, Izábal i Pujol. Moltes revistes musicals incloïen partitures per a piano, els anomenats “fulls d’àlbum”, amb obres de dificultat mitjana pensades sovint per a ser interpretades per pianistes aficionats, peces ideals per als salons de la burgesia. Molts pianistes d’aquí anaven a París a ampliar els seus estudis o a buscar feina, una pràctica que ja havia començat anys abans el mestre Pere Tintorer, i que al voltant de l’any 1900 es concreta amb un autèntic exèrcit de pianistes catalans instal·lats a París: Carles Vidiella, Ricard Viñes, Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquim Malats, Joaquim Nin, Benvingut Socias, etcètera.

L’any 1877, quan neix al Vendrell Benvingut Socias, el mestre Felip Pedrell s’instal·la a París. Fins a aquell moment, el corrent musical anomenat “nacionalisme espanyol” només havia estat explotat des de fora i per la seva part més pintoresca i exòtica. Pedrell va començar a defensar la seriositat de la proposta i uns anys després ja havia convençut la majoria dels seus deixebles per escriure música a partir del folcklore i de la música pròpia del país. Quan Socias va anar a París, el 1907, el nacionalisme musical era el pa de cada dia dels compositors. I el boom dels pianistes catalans a París era notícia: l’any abans Albéniz havia estrenat la primera part d’Iberia, Ricard Viñes havia estrenat Miralls de Maurice Ravel, el 1905 Granados havia triomfat a la Sala Pleyel. Socias va trobar-se com a casa.

Així i tot, el repertori de Socias va ser molt ampli: va tocar música dels nacionalistes, però també dels clàssics i els romàntics. Anys després, quan Socias ja s’havia reinstal·lat al Vendrell i feia de professor al conservatori superior del Liceu de Barcelona, va col·laborar sovint amb l’Orquestra Pau Casals: l’any 26 el trobem interpretant el Concert núm. 5 “Emperador” de Beethoven i als anys 30 va actuar diverses vegades amb el Concert núm. 22 de Mozart. I de recitals tampoc en van faltar. Com a mostra, dos dels que va fer aquí mateix, al Vendrell: un a l’any 1940 per recaptar fons per la compra de les campanes de l’església en el que Socias va tocar obres de Mozart, Beethoven, Schumann i Liszt; un altre l’any 44 amb obres de Beethoven, Schumann, Liszt i Chopin. Per cert: aquest recitals es feien al Tívoli i començaven a les 11 de la nit!

La segona part del recital d’avui inclou dues obres editades, impreses a Barcelona a mitjans dels anys 50, però molt probablement compostes també en plena joventut de l’autor, cap als 25 anys, poc abans que Benvingut Socias marxés cap a la seva aventura parisenca. La primera es titula Scherzo i serveix per trencar una mica amb la intensitat de les obres de la primera part, és com un joc d’infants, divertit i expeditiu que ens presenta un registre molt diferent i ens prepara per l’obra que tancarà el recital, les Set miniatures. Es tracta d’un recull de set peces breus, molt diferents entre elles, que poden semblar esboços, però són peces molt treballades, equilibrades, de molta intensitat. Jordi Joan Pascual parla d’aquesta obra com d’un “calidoscopi que mostra una quantitat sorprenent de recursos”. Efectivament hi trobem fragments simpàtics i d’altres molt intensos, des del coral inicial (Jordi Joan Pascual l’ha interpretat diverses vegades amb l’orgue i en l’entorn eclesiàstic assoleix una dimensió molt especial) fins d’altres inspirats en la tradició popular, passant per d’altres que són poesia pura i que respiren romanticisme pels quatre costats. Tal com diu Jordi Joan Pascual: “Benvingut Socias va néixer romàntic i va morir romàntic; així es la seva música”.

Text: David Puertas

 

Captura

JORDI JOAN PASCUAL NAVARRO (PIANO)

S’ha format a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell amb el mestre Andreu Guasch i Padró i ha obtingut el títol profesional de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. També és llicenciat en dret per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La seva activitat musical s’ha desenvolupat principalment en repertori de cambra amb altres instruments, cantants i també en el món coral. Actualment col.labora amb la soprano tarragonina Anna Penalba i Serra treballant lied i òpera i segueix estudiant repertori de piano sol amb el mestre Andreu Guasch

També és membre de la Coral de la Universitat Rovira i Virgili, participant de baríton i de pianista. Val a dir que el món coral ha sigut la seva porta d’entrada a la música i també li ha donat la oportunitat de conèixer una destacada mostra del treball que ha llegat Benvingut Socias: la seva Gran Missa de la Santíssima Trinitat.

BSocies 2

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s