El divendres, 15 de setembre a les 20:30 hores a l’església parroquial del Sant Salvador del Vendrell tindrem un concert amb orgue, Lucie Žáková, i castanyoles. Ludovica Mosca.

Crótalo.
Crótalo.
Crótalo.
Escarabajo sonoro.

Només Federico García Lorca podia trobar, remenar i finalment escriure aquests versos: jugant amb tres paraules va ser capaç de fer-nos present la forma de les castanyoles, el seu color i el seu so. En la segona estrofa, el protagonisme és per a qui les toca: uns dits que, com potes d’aranya embolcallen l’escarbat de fusta mentre el mouen per l’aire, mentre el fan ballar i el fan sonar:

En la araña
de la mano
rizas el aire
cálido,
y te ahogas en tu trino
de palo.

I, finalment, la tercera estrofa: altre cop l’onomatopeia rítmica, el nom clàssic de la castanyola, l’impacte sonor i sec del coleòpter més musical:

Crótalo.
Crótalo.
Crótalo.
Escarabajo sonoro.

Les castanyoles són un instrument popular que es classifica en la família dels idiòfons entrexocats, com els platarets petits, les claus o els bastons. Sempre van per parelles, perquè amb una sola peça no fem res: en necessitem una altra per a que xoquin entre elles i es produeixi la vibració. Els membres d’aquesta família són molt antics: tenim notícia que els fenicis (fa prop de 3.000 anys) ja entrexocaven palets per a produir ritmes, i són moltes les cultures que entre els seus instruments populars ténen castanyoles de diferents tipus.

A Espanya van tenir una bona acollida a l’entorn del flamenc, però no únicament. Hi ha moltes músiques arreu de la península que inclouen les castanyoles: a Catalunya (els balls de gitanes i les jotes de les Terres de l’Ebre), a Aragó (les jotes), a Ses Illes (amb la típica i gegantina castanyola eivisenca), a Astúries, a Galícia, les “chácaras” de les Canàries o les “postizas” de Múrcia.

Les castanyoles també van treure el nas en el terreny de la música clàssica al segle XVIII: a la cort dels Borbons en l’època de Felip VIè i després de Carles III no era gens estrany l’acompanyament amb castanyoles de certes músiques per a guitarra o per a quartet de corda, sempre amb caràcter de dansa. En van compondre Scarlatti i Boccherini, ambdós italians fincats a Madrid.

Justament el segle XVIII es va iniciar amb la publicació d’un tractat que ha permès entendre com era la dansa a l’època del Barroc: un llibre de coreografies publicat l’any 1700 per Raoul Auger Feuillet, que juntament amb Pierre Beauchamp van idear un sistema de notació de la dansa a petició del Rei Sol Lluis XIV. En aquesta obra, i en les que va publicar en anys posteriors, hi ha anotades coreografies de ballets de Lully, Marais, Campra, danses populars i balls cortesans: una vertadera pedra de Rosetta de la dansa barroca.

Totes aquestes històries (i moltes d’altres) sobre la castanyola i la dansa me les explicava uns anys enrere el gran mestre de dansa espanyola i intèrpret de castanyoles José de Udaeta mentre preníem cafè al castell de Ribes, on ell vivia. Allà vaig descobrir que el comú dels mortals seguim creient que la castanyola és com el petit escarbat de Lorca. I només hi ha una manera de descobrir la riquesa i la diversitat musical que amaga l’escarbatet: assistir a concerts com el d’avui.

Avui la dansa barroca i les castanyoles s’instal·len al costat mateix de l’orgue del Vendrell en una experiència nova i suggerent. Tal com ens explica Ludovica Mosca: “El tractament de la castanyola amb l’orgue és completament diferent al que fem habitualment amb piano, clavicèmbal i altres instruments més rítmics, on els accents són molt clars i amb els que la castanyola pot treballar molt bé i de forma molt clara el contrapunt, els contratemps, reforçar frases, acompanyar de forma dinàmica amb crescendos i diminuendos… Però amb l’orgue tot és diferent: aquí hi ha molta més reverberació, uns atacs més suaus, un ritme no tant marcat i molta riquesa i varietat de registres, per això el paper de la castanyola ha de ser un altre. La part rítmica l’ha de reforçar la castanyola, subratllar les frases d’una altra manera, fer un frasseig més suau… És tot un repte que hem estat treballant la Lucie Žáková i jo i que ens fa molta il·lusió estrenar precisament aquí, amb aquest orgue tan magnífic del Vendrell”.

Algunes de les obres del concert s’interpretaran només amb l’orgue, d’altres amb orgue i dansa, i d’altres amb algun dels vuit parells diferents de castanyoles que utilitzarà Ludovica Mosca al llarg del recital, incloses castanyoles barroques de dona, castanyoles barroques d’home (una mica més grans) i les clàssiques de granadillo amb timbres diferents.

David Puertas Esteve, músic i periodista

Ludovica Mosca

Artista polifacètica reconeguda internacionalment, Ludovica Mosca neix a Paris de pares italians i resideix a Barcelona.

Pianista, crotalista i ballarina de dansa barroca, actua regularment en concerts, festivals i dona cursos en Conservatoris , Universitats i Escoles de dansa de tot l’Estat Espanyol, Europa, EE.UU. América Llatina i Asia .

Avui la sentirem en la seva vessant de concertista de castanyoles juntament amb l’organista i clavecinista Lucie Guerra Zakova, amb quí ,juntament amb la clavecinista Petra Zdarska van fundar el grup FANDANGO a Praga l’any 2013 .

L’estudi d’aquest instrument el va iniciar als 10 anys juntament amb la seva formació académica com a ballarina de ballet, dansa espanyola, flamenc i dansa contemporània a l’Escola de Rosario Contreras .

També va estudiar amb José de Udaeta .

Fa vintitrés anys es va inicar a la dansa barroca amb Teresa Alves amb qui va realitzar estudis continuats fins el 2010 complementant-los amb Ma .Ruíz Mayordomo, B.Gondoni, C.GracioMoura,A. M.Gardette, F.Deniau, N.Nguyen, G.Jablonka i R.Le Nuz.

La seva trajectória com a crotalista es reconeguda per l’amplia gama d’estils que abarca : del barroc fins a les obres contemporàneas que diversos autors catalans, espanyols, americans i txecs han escrit per a ella i altres combinacions instrumentals .

La seva discografía d’aquest instrument conté les Integrals de les Sonatas i Partites per a violí sol de J.S.Bach amb el violinista belga Nico Baltussen i dels Quintets de Boccherini amb l’Ensemble Almodis així com ” Violoncello Castañolero ” amb Iñaki Etxepare i darrerament el Barcelona Tango-Rag de Ben Rayznick del CD Memory Maze.

Es professora de castanyoles de les escoles Luthier Música&Dansa i Juan Pedro Carrero de Barcelona .

Lucie Žáková

Lucie Žáková va néixer a Litomyšl (República Txeca). Va començar des de molt jove a estudiar piano i es va especialitzar en orgue i clavicèmbal a l’Acadèmia d’Arts Interpretatives de Praga amb J. Hora, J. Tuma i G. Lukšaitė-Mrázková. Fora de les seves fronteres ha estudiat amb J. Ernst a Hamburg i el seu interès per la música francesa l’ha portat a estudiar a París (CNSMDP) i a Tolosa (CESMD) de la mà dels grans mestres O. Latry, M. Bouvard, JW Jansen, I. Uyama-Bouvard i L. Avot.

Per enriquir el seu repertori ha assistit a nombrosos cursos de perfeccionament per tot Europa amb professors com A. Cea, D. Catalunya, MC Alain, S. Landale, F. Langellé, I. Valotti, M. Radulescu, Sr. Moroney, B. Haas, W. Zerer, G. Bovet i L. Robilliard.

Ha ofert concerts en molts països, incloent Àustria, Alemanya, Holanda, Anglaterra, Japó i especialment a França, on ha participat en importants cicles i festivals (La nostra-Senyora de Paris, Versailles, Carcassona, Tolosa, etc.) promocionant, interpretant i donant a conèixer en primer lloc la música del seu país. En aquest context s’emmarca la seva gira per tot França interpretant l’oratori sacre per a orgue i recitante El Laberint del Món i el Paradís del Cor de Petr Eben sobre textos de l’obra literària homònima del teòleg barroc JA Comenius, i que ha estrenat a Espanya dins de la XXXII Setmana Internacional d’Orgue de Madrid, i més tard dins el XXIII Festival d’Art Sacre de Madrid el 2013. Ha participat com a intèrpret i professora al XLVI Festival Internacional d’Orgue de Morelia (Mèxic), un dels més antics festivals d’orgue del món. Al març d’aquest any ha realitzat una gira de concerts al Japó tocant en importants sales de Tòquio i Matsumoto.

A més d’actuar com a solista, Lucie Žáková interpreta regularment concerts amb una gran varietat d’instruments, especialment en duo a l’orgue amb el seu marit Carlos Arturo Guerra Parra. El 2013 va crear un duo amb la clavecinista txeca Petra Žďárská, entre els projectes destaca FANDANGO en col·laboració amb la ballarina i crotalista Ludovica Mosca. Aquest trio disposa de diverses peces compostes expressament per a aquesta formació (clau a quatre mans i castanyoles) i compta amb el suport de l’Ambaixada espanyola a Txèquia.

Aquest mateix any estrena al costat de Ludovica Mosca un projecte d’orgue i castanyoles amb dansa històrica. Presenten un programa musical que abasta des del Renaixement fins als nostres dies.

Durant la seva estada a diferents ciutats, sempre ha mantingut una tasca musical a la litúrgia, com a París, Tolosa o Madrid, destacant la seva titularitat a l’Església del Nen Jesús de Praga.

Al costat de Carlos A. Guerra, és fundadora i professora de l’Aula d’orgue a Cardenete (Cuenca), apostant així per l’educació musical sobre òrgans històrics per a nens i adults.

Des de la seva infantesa ha viscut a la casa del compositor B. Smetana, cosa que sens dubte ha influït molt positivament en la seva vocació musical.