37è Festival Internacional de Musica Pau Casals: Concert d’orgue amb Benjamin Alard

 

El dimecres, 19 de juliol a les 21 hores, a l’església parroquial del Vendrell i dins del 37è Festival Internacional de Música Pau Casals s’oferirà un concert d’orgue a càrrec de l’organista Benjamin Alard.

La Connexió Vivaldi-Bach

El 1708, quan només tenia 23 anys, Bach va ser nomenat organista i primer violí de la Cour de Saxe, a Weimar. La família ducal té una gran tirada per la música, en especial el jove príncep Johann Ernst. Va ser ell qui va donar a conèixer a Bach els concerts italians, i sobretot els de Vivaldi, que s’acabaven de publicar a Amsterdam. Compositor, però sobretot excel·lent clavecinista i organista, el príncep Johann Ernst va demanar a Bach que fes les transcripcions d’aquests concerts. Bach va transcriure setze concerts per a clavecí i cinc per a orgue, dels quals nou eren de Vivaldi. El Concert BWV 593 és una adaptació molt fidel, i remarcablement hàbil, del Concert opus 3 núm. 8 de Vivaldi. Podem imaginar fàcilment que l’obra es va concebre especialment per a l’orgue!

Aquest descobriment dels concerts italians va tenir una influència decisiva en l’evolució del llenguatge musical de Bach. Ben aviat s’empara de l’estil italià, el seu lirisme i el seu brio. Aquest domini es deixa veure, sens dubte, en les obres concertants escrites a Coethen al cap d’uns anys, però també de vegades en la seva música d’orgue. Així cal considerar la Toccata, Adagio i Fuga en do major, BWV 564 una mena de concert, amb els seus tres moviments, dos de vius que n’emmarquen un de lent. L’adagio podria pertànyer a un concert per a violí, ja que la seva línia melòdica és molt cantable. Pel que fa a la fuga final, més enllà dels silencis interrogadors, queda banyada d’una llum totalment italiana.

Entre aquestes dues obres mestres de joventut, tan brillants, Benjamin Alard vol recordar la universalitat del geni de Bach, que es va saber impregnar de cultura italiana i francesa, però que es va mantenir fidel a les seves arrels germàniques i a la seva fe luterana. Ens proposa uns fragments de la tercera part de la Clavier Übung (la «Pràctica del teclat») publicada el 1739. Està formada essencialment de 21 Preludis de coral sobre els càntics del catecisme. Bach hi va afegir un monumental Preludi i Fugues (BWV 552) i quatre Duets, que són petites obres mestres simultànies. Va dedicar aquest recull «als amants i sobretot als coneixedors d’obres d’aquest tipus, per a la seva recreació espiritual». Es tracta d’obres amb una execució infinitament difícil, però en què la virtuositat està totalment al servei de la música, al servei de Déu.

Bernard Meillat

 

BENJAMIN ALARD, orgue

CapturaDesprés de la desaparició del gran Gustav Leonhardt, Benjamin Alard s’ha erigit com un important successor seu. Alumne del mestre, mostra unes habilitats extraordinàries, un enorme talent i una tècnica extremadament depurada.

Nascut el 1985 a Rouen, començà a estudiar piano als set anys. Atret per les misterioses sonoritats de l’orgue, s’inicià en aquest instrument amb l’abat Claude Guitier, tot continuant amb Louis Thiry i François Ménissier als conservatoris de Dippe i Rouen, a més d’estudiar clavicèmbal amb Elisabeth Joyé al Conservatori Superior de París VII.

Interessat en la música antiga, ingressà a l’Schola Cantorum Basiliensis per continuar els estudis amb Jean-Claude Zehnder (orgue) i Andrea Marcon (arpa), on els va finalitzar amb una condecoració del president del jurat, Gustav Leonhardt, que el felicità explícitament.

El 2004 guanyà el primer premi i el premi del públic del Concurs Internacional de Bruges. El 2007 fou guardonat amb el Laureta Juventus. El setembre de 2007 obtingué el primer premi del Concurs Internacional Gottfried Silbermann de Freiberg (Alemanya), juntament amb el Premi Especial Hildebrandt, atorgat per la Fundació Zacharias-Hildebrandt.

Organista titular de l’església St-Louis-en-l’Île de París, on toca habitualment el nou instrument construït per Aubertin el 2005, des del 2007 organitza un cicle temàtic de concerts a l’entorn de J. S. Bach, amb recitals d’orgue, clavicèmbal i música de cambra.

Com a solista, a l’orgue o al clavecí, Benjamin Alard ha estat convidat a oferir recitals en festivals i auditoris de prestigi, entre els quals destaquen el Théâtre des Champs Elysées i la Cité de la Musique de París, Teatre Mariinski de Sant Petersburg, Palau de la Música Catalana etc.

Des del 2005 forma part dels músics de La Petite Bande com a clavecinista i organista i comparteix el seu temps entre recitals i música de cambra: a dos clavicèmbals amb Elisabeth Joyé, amb el violinista François Fernandes, i en trio o quartet juntament amb els germans Kuijken.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s