Concert el proper divendres 2 de juny a les 20:30 hores a l’església parroquial del Vendrell a càrrec del duet “La veu humana” amb Griselda Ramon, soprà i Àlex Jordi, orgue.
“El duet “La Veu Humana” neix al 2001 i està format per Griselda Ramón,veu i Àlex Jordi, piano. Pertany a la cooperativa “Operaílica, sccl” formada també al mateix any gràcies a una subvenciò de la Generalitat i que ens permet difondre patrimoni musical català al mateix temps que el repertori clàssic del món liderístic i de l’òpera.
La seva primera col.laboració neix arrel d’un premi guanyat en un concurs musical on interpréten “La Veu Humana”,òpera de butxaca per a una sola veu de F.Poulenc, en una petita gira per Catalunya i el País Valencià. Després d’això, i sempre tenint clara la comunicació directe amb el públic, han creat altres concerts on ofereixen des de la música més tradicional catalana, passant per la música modernista, la purament clàssica i també un gènere més lleuger com els boleros o els standars de jazz, els musicals i la música de pel.licules.
Els últims anys, s’han especialitzat en la creació d’espectacles fets a mida. Així, l’any 2014 estrenen “El Dò d’un país: Notes, colors, poesía i sabors” per la Denominació d’origen Catalunya amb la col.laboració del jove pintor Jorge Villena; l’any 2015, pel Museu del Modernisme de Barcelona, estrenen “Rusiñol i el Modernisme” i el mateix any pel Consorci dels Museus de Sitges, “Desde Montmartre”; un espectacle basat amb el llibre “Desde el molino” de Casas i Rusiñol. També pel Consorci dels museus de Sitges l’any 2016, en motiu de l’any Casas, han estrenat “Ramón Casas, la modernitat i les dones”.
LA RUTA DAURADA O EL CALIU DE LA CENDRA – 130 ANYS DEL LLIBRE “ORACIONS” DE S. RUSIÑOL
L’any 2017 celebrem els 130 anys de l’edició del llibre “Oracions” de Santiago Rusiñol. “Oracions” no és un llibre qualsevol en l’obra d’aquest apòstol del Modernisme català: podem dir que “Oracions” és l’ideari del propi escriptor i el d’una època, la Modernista, que va viure a cavall de dos segles i dues eres, la Moderna o industrial i la Natural o “primitiva” com li agradava dir al mateix Rusiñol.
Com a obra filla del Modernisme, no es podria entendre en la seva totalitat si no fos una “obra total”, és a dir, si no combregués plenament amb els cànons wagnerians de l’Art Total que van il·luminar des del principi els artistes modernistes. És per això que Rusiñol va concebre ja des del principi aquest llibre com una obra coral, on l’escriptura de Santiago Rusiñol, la música d’Enric Morera i el dibuix de Miquel Utrillo, conflueixen en una sola idea: la de plasmar l’ideari Modernista en la seva més alta intensitat.
Rusiñol va fer d’aquesta obra un llibre programàtic (comencem amb l’oració a l’alba d’un nou dia i acabem amb la nit, les estrelles i la mort). Un cicle que es recorre amb un fil argumental natural, però també artístic. L’escriptor introdueix en el centre del seu llibre l’art. L’art antic, que fa referència als clàssics, i l’art modern basat en els cànons decadentistes propis de l’època, aquest art que com a creació humana és un reflex viu de la natura i que com a natural, segueix la mateixa trajectòria de nèixer, desenvolupar-se i morir.
El plantejament de l’obra escrita en forma de petites oracions, és una forma més d’expressar tot l’univers rusiñolià. Les oracions vistes com a un fet espiritual ens ajuden a entrar en comunió amb les coses del dia a dia, les coses fetes per l’home, les coses materials: la part espiritual i poètica confrontada amb la part més material, més prosaica.
És per això que “Oracions “ es pot considerar quasi com un testament, una obra complerta de tot l’ideari del seu escriptor i per aquest motiu, la seva principal obra de referència per tothom qui vulgui conèixer a fons aquest personatge central del Modernisme català.
Atès el caràcter “total” de l’obra, volem posar en escena per primera vegada una proposta on l’espectador pugui conèixer aquesta obra tal i com va ser concebuda en origen: lletra, música i dibuix. Com que la llargaria d’aquesta ens impedeix d’oferir-la al complet, hem escollit els capítols que ens han semblat més interessants i simbòlics de reproduir.
Conscients però, del caire global d’aquesta obra en la produció de Rusiñol i sent conscients de que un llibre així requereix de molta més escena musical per a captar l’interès del públic, hem arrodonit l’espectacle amb fragments musicals d’altres compositors que tingueren molt a veure amb Rusiñol per un o altre motiu, basant-nos però especialment amb obres que escrigué el mateix Rusiñol i que també musicà Morera. L’ideari de totes elles continua sent el mateix que es tramet en tot el recorregut que es fa per aquesta gran obra quasi desconeguda que es “Oracions”.
David Puertas