Conferència “Els grans desastres de la música clàssica” a càrrec de Jordi Domènech: cantant i compositor

índice

El proper dimecres, 29 de març de 2017 a les 20 h Sala Polivalent de l’EMMPAC, Conferència: GRANS DESASTRES A LA MÚSICA CLÀSSICA: fracassos, galls, desafinacions i caigudes. Cap òpera, compositor o intèrpret es deslliura del desastre. Perquè… Tots tenim un mal dia.

Això de pujar a un escenari vesteix molt: llums, colors, el públic espectant, es fa el silenci… però no sempre les coses funcionen com un podria esperar. En Jordi Domènech n’ha trepitjat molts d’escenaris i sap millor que ningú que, per tirar endavant un concert, una òpera o un ballet, cal que molta gent vagi a una, sap que la sincronització i el treball en equip són indispensables… i també sap que és molt probable que un o altre puguin fallar. Així, al llarg de la història de la música, malgrat el glamour d’algunes dives o els banys de masses que han rebut alguns compositors, hi ha hagut autèntics fracassos que també s’han escrit amb lletres de foc en la memòria dels aficionats.

Un dels més sonats va ser l’estrena de la famosíssima Música per als reials focs artificials de Haendel, una obra que avui dia s’interpreta sovint  i que és, sens dubte, una de les peces més famoses de la història de la música. Doncs el dia de l’estrena va ser un desastre: la cosa va acabar amb gent hospitalitzada, corredisses, la policia de Londres actuant d’urgència i centenars de voluntaris agafant aigua del riu per apagar l’incendi que havien provocat els focs artificials. El rei George II va encarregar a Haendel una música gegantina: calia celebrar el final de la guerra de successió austríaca i la signatura del Tractat d’Aquisgrà. Es va preparar un gran espectacle de focs artificials al Green Park de Londres i es va construir una estructura de fusta mastodòntica: 125 metres de llarg i 35 d’alçada, amb una columna espectacular de 60 metres. Es van contractar tots els músics disponibles: 24 oboès, 12 fagots, 9 trompetes, 9 trompes, 3 timbalers i d’altres percussionistes. El 21 d’abril de 1749 es va fer un assaig general (sense focs) al qual van assistir 12.000 persones. L’estrena oficial va ser el 27 d’abril. I el desastre, també: després de l’obertura van sonar 101 canonades i l’edifici va aparèixer il·luminat per focs artificials; a mida que avançava l’espectacle els focs anaven sortint cada cop més i més descontrolats, fins que l’edifici es va incendiar (inclòs un gran medalló amb la figura del rei); els músics van fugir per no cremar-se; la gent va començar a córrer, feia molt de vent, la policia va intervenir… La festa, lògicament, no va arribar al final i va caldre atendre desenes de ferits. Un mes després, Haendel va fer una nova versió d’aquella música (la que coneixem avui dia), reinstrumentant l’obra per afegir-hi instruments de corda i aconseguint així una de les peces més populars del tots els temps.

En Jordi Domènech m’ha assegurat que aquesta història no l’explicarà en la seva conferència, que me la deixa per a mi per a il·lustrar aquest escrit. Però d’exemples, a ell no n’hi faltaran: La Traviata, El Barbero de Sevilla, els accidents absurds, les sopranos que es barallen, l’escàndol de La consagració de la primavera d’Stravinsky… Grans, grandíssims desastres de la nostra estimada música clàssica.

David Puertas Esteve

Jordi Domènech i Subiranas

contratenor

Nascut a Manlleu (Barcelona), estudia piano a l’Escola de Música de Vic, a l’Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Fina Colomer, Àngel Soler, Ma Jesús Crespo i Joan Havill. Paral.lelament estudia cant amb Josep Benet, Charles Brett -a la Royal Academy of Music-, Laura Sarti -a la Guildhall School of Music and Drama-i amb Salvador Parron amb qui continua estudiant actualment.

Ha actuat amb els principals cors i orquestres de l’estat espanyol i amb els grups Europa Galante, Hyppocampus, La Colombina, Orphenica Lyra, Estil Concertant, Early Opera Company, Wiener Akademie, Venice Baroque Orchestra, London Baroque i Al Ayre Español als principals festivals europeus.

Ha participat en l’estrena de Passione Secondo Matteo d’Adriano Guarnieri i de l’òpera Tat’jana de Corghi, tot pel Teatro alla Scala de Milà i L’Adéu de Lucrècia de Santos.

Ha interpretat Dido i Enees de Purcell, Tito Manlio, Ercole sul Termodonte i Bajazet de Vivaldi, Carlo, Rè d’Allemagna d’Scarlatti (Teatro Massimo de Palerm), La Didone de Cavalli, amb Europa Galante (Venècia, Torí i al Teatro alla Scala de Milà), L’Orfeo i L’Incoronazione di Poppea (a l’Staadsoper d’Hamburg i al Gran Teatre del Liceu) de Monteverdi, Agrippina, Giulio Cesare in Egitto (al Gran Teatre del Liceu), Rodelinda i Belshazzar (al Festival Händel de Halle i al Musikverein de Viena) de Händel, Boris Godunov de Mussorgky i els papers principals de les òperes La Catena d’Adone de Mazzocchi pel Festival d’Innsbruck, Orfeo ed Euridice de Gluck per  l’Òpera de Sabadell, Radamisto de Händel a Los Àngeles i Orlando també de Händel a la Maestranza de Sevilla i l’auditori de Saragossa.

Ha rebut premis de piano i cant (Premi al millor contratenor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas 1997). A més, composa, especialment per a nens i publica les seves obres a les editorials Dinsic i Pagès Editors. Té una pàgina web: jordidomènech.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s