Concert Ensemble Nobiles amb Juan de la Rubia

El proper divendres, 4 de novembre de 2016, tindrem un extraordinari concert a càrrec de l’Ensemble Nobiles i de l’organista Juan de la Rubia.

La veu, sí: la veu. L’instrument musical més proper que tenim i, segurament, el més desaprofitat. Parlo per mi: quan sento gent cantar, i cantar bé, em pregunto: i jo, podria? La veu la tinc (tothom té la seva), però amb una mica de pràctica, creieu que la podria fer servir com aquests que canten? Després penso: ara ja he fet tard, segur… I torno al de sempre: taral·lejar La donna è movile a la dutxa, formar part de la cadena cantant El gegant del Pi a la canalla i destroçar col·lectivament l’Aniversari feliç a cada celebració.

La veu, per sort, hi ha qui la sap fer servir més enllà d’aquest utilitarisme general. Hi ha qui se l’estima de debò. Hi ha qui fa màgia amb la veu. El concert d’avui és un homenatge a la veu, a les veus (perquè en sentirem diferents colors, diferents textures, diferents tessitures), un homenatge a aquest dò natural que tenim i tant pocs han educat, han treballt i han arribat a dominar d’aquesta manera tant sublim.

Quan sentim veus com les d’avui quedem atrapats, bocabadats, imantats. Perquè la veu ens posa sense intermediaris davant d’aquesta contradicció: la tenim a l’abast, tots podem cantar, però fer-ho així… Fer-ho així no ho podem fer tots, ho haurem d’acceptar. És curiós que el que fa Juan de la Rubia, aquesta manera que té de tocar l’orgue, el situa lluny de la nostra experiència personal, humana, vital: sabem que és un geni, que ha dedicat la vida a tocar aquest instrument i que difícilment cap de nosaltres, comuns mortals, podrem mai tocar l’orgue així. En canvi, això de cantar… no sé: sembla que sí, que si ens hi posem… hi arribarem. Però és que no: cantar així requereix la mateixa feina que tocar l’orgue o qualsevol altre instrument.

Avui sentirem cinc veus, però el que ens arribarà és una cosa nova que és molt més que la suma de cinc veus, és una entitat diferent, un impacte sonor indescriptible que ens entrarà per tot el cos, no solament per l’oïda, i que ens remourà per dintre. Una experiència nova, singular, intensa. ¿De debò cinc veus i un orgue poden provocar en nosaltres aquesta mena de catarsi? No vull crear massa espectatives però… sí: això que sentirem avui m’atreviria a dir que no ho heu sentit mai o, si més no, poquíssimes vegades. Es tracta d’una de les experiències sonores més delicades que es poden tenir avui dia, virtuosisme absolut en l’afinació, el frasseig, la dicció, la respiració, l’emissió, les textures, els aguts, els greus, els forts, els pianos, el gest, el somriure… I tot plegat ens ho faran arribar a través de música de fa 500 anys i de música actual. Perquè una cosa sí que tenen en comú totes aquestes músiques: les ganes de remoure, d’emocionar, de fer-nos vibrar. La veu: sí, la veu.

DAVID PUERTAS ESTEVE

1454662958692

Ensemble Nobiles, conjunt coral

Conjunt Nobiles va ser fundat el gener del 2006. Els membres del cor es van conèixer durant la seva formació de nou anys com a membres de la St. Thomas Boys Choir Leipzig.

El seu repertori oscil·la entre cançons medievals a obres contemporànes. Els cinc joves músics concedeixen gran importància a obres de compositors romàntics alemanys, com ara Schubert, Schumann i Mendelssohn Bartholdy, així com al seu extens repertori de música religiosa.

El conjunt ha col·laborat amb èxit amb un gran nombre d’altres artistes, com ara Daniel Hope, Sjaella i polifonia de Nova York i els compositors Manfred Schlenker, Volker Bräutigam (both GER), David Hamilton (Nova Zelanda) i Jeremy Rawson (Regne Unit).

L’Ensemble Nobiles ha participat en seminaris sota la direcció del professor vocal Werner Schüssler, John Potter (The Hilliard Ensemble), Anders Jalkéus ( The Real Group), Ensemble amarcord i el The Hilliard Ensemble.

El març del 2014 l’Ensemble Nobiles va rebre una  beca del German Music Council i van ser escollits per la selecció Federal de Concerts per a joves artistes, que reconeix els joves músics professionals. A més, els cinc cantants van guanyar el Premi per Deutsche Stiftung Musikleben.

El quintet va guanyar primers premis de Weimar a la German National Choir Competition 2014 a Graz, Àustria.

La discogràfica GENUIN els ha enregistrat en un DC A German Mass al maig del 2012. L’enregistrament està basat sobre la “Deutsche Messe” de Franz Schubert interpretat en el curs d’una celebració completa d’una missa.

El CD Distler Hugo va ser enregistrat en estreta col·laboració amb Sjaella i publicat l’octubre del 2012 en commemoració del 70è aniversari de la mort del compositor Hugo Distler.

Be Welcome combina himnes i motets per a advent, Nadal i Reis i va ser publicat l’octubre del 2014.

Extractes de diversos concerts per Ensemble Nobiles han estat emesos per diverses emissores de ràdio en un gran nombre de països.

Han actuat a Austràlia, Nova Zelanda, Singapur, Suïssa, França. Noruega i Països baixos

iv9a00692baixa

Juan de la Rubia, organista

Natural de la Vall d’Uixó (Castelló), l’organista Juan de la Rubia ha actuat als principals escenaris d’Europa, així com a Amèrica llatina i Àsia, amb una acollida excel·lent del públic i la crítica. En els darrers anys, la seva activitat concertística ha estat incessant, actuant en més de vint països i en escenaris com l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, el Palau de la Música Catalana, la Konzerthaus de Berlín, la Gewandhaus de Leipzig, la catedral de Colònia, i el teatre Mariinsky i la Philharmonia de Sant Petersburg.

Ha tocat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, interpretant els concerts per a orgue de Händel i cantates de Bach, i ha estat continuista i/o director de diferents formacions instrumentals i vocals de música antiga.

Actualment és professor a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i organista de la Basílica de la Sagrada Familia de Barcelona.

D’ell, la premsa ha afirmat: “De la Rubia aplega naturalitat i espontaneïtat, que exerceix amb una tècnica exquisida” (Jorge de Persia, La Vanguardia, 2015). “Juan de la Rubia juga, amb mentalitat de director d’orquestra, amb els mil matisos que ofereix un gran instrument com és l’orgue del Palau” (Javier Pérez Senz, El País, 2015). “De la Rubia, que recentment va delectar el Palau de la Música amb un concert sensacional companyat ni més ni menys que per la Freiburger Barockorchester, va posar en pràctica el seu geni com a improvisador” (Jacobo Zabalo, Revista Musical Catalana, 2015).

Després de començar els seus estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch, es forma com a organista i pianista a València, Barcelona, Berlín i Toulouse, obtenint fins a cinc Premis Extraordinaris en diferents especialitats. Entre els seus mestres hi ha Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, qui va suposar un gran suport durant la seva formació. Igualment, ha rebut classes magistrals, entre d’altres d’Olivier Latry i Ton Koopman.

El seu repertori inclou obres des de la Música Antiga fins l’actualitat. El màxim reconeixement li ha arribat en quatre àmbits: la música per a teclat del Renaixement i el Barroc espanyols, les grans obres del Romanticisme (incloent transcripcions d’obras de Wagner i Brahms, de qui ell mateix ha transcrit íntegrament la Simfonia n. 1 en do menor, Op. 68), les seves improvisacions i les seves interpretacions de Bach. Aquestes darreres, s’han pogut escoltar en indrets estretament lligats al compositor, com Arnstadt y Naumburg, així com en el marc de la Integral de la seva obra per a orgue programada per l’Auditorio Nacional de Madrid (2014-16) i al Festival Bachcelona (Barcelona).

Des de la seva primera gravació discogràfica el 2003, ha publicat deu discos com a solista. Obert a d’altres disciplines artístiques, De la Rubia ha col·laborat amb personalitats de les arts escèniques com Lluís Pasqual i Nacho Duato.

Juan de la Rubia és un dels intèrprets més guardonats de la seva generació. Entre els premis obtinguts, destaquen el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España, que va marcar un punt d’inflexió decisiu per a la seva carrera musical, i el premi El Primer Palau, concedit pel Palau de la Música Catalana. El 2012 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s