El divendres 30 de setembre a les 21 hores a l’esglèsia parroquial del Vendrell tindrem un concert d’orgue i trompeta a càrrec de Marc Díaz i Sergi Marquillas

Si us agrada la música per a orgue, amb un primer cop d’ull ja haureu vist que els autors que apareixen al programa d’avui són el bo i millor de la composició per a orgue de tots els temps. Bé, de tots-tots els temps, tampoc: tenim cinc autors de l’època daurada de l’orgue —el Barroc—, un representant del Classicisme i tres autors del segle XX.

Hem fet un salt sobre el Romanticisme, música que deixarem per a un altre dia, perquè al repertori que avui ens proposen els joves Marc Díaz i Sergi Marquillas, amb aquest contrast entre el més antic i el més modern, no hi trobarem a faltar res de res.

L’alineació d’autors del Barroc només pot ser considerada una selecció europea invencible: el gran mestre de l’orgue alemany (Buxtehude), el gran impulsor de la sonata italiana (Corelli), els dos monstres de la música alemanya (Bach i Haendel) que van ser influits tant per Buxtehude com per Corelli, i el controvertit mestre londinenc (Clarke) organista de la catedral de St. Paul i de la Capella Reial. Pel que fa al representant del Classicisme tenim un altre londinenc (Battishill), autor de música eclesiàstica molta de la qual —especialment cants anglicans, himnes i antífones— encara ara es fan servir en les celebracions religioses angleses. I, finalment, els tres autors del segle XX: Hovhaness (nordamericà d’avantpassats armenis amb un llenguatge i un estil únics en la música americana), l’organista i compositor txec Petr Eben amb una obra de 1976, i l’únic dels compositors vius del programa d’avui: l’estoni Arvo Pärt amb una peça de caràcter minimalista composta també l’any 1976 després de la pèrdua d’un amic seu.

Tres de les obres del programa seran interpretades per l’orgue sol (la de Buxtehude, un coral de Bach i la d’Arvo Pärt) i tota la resta serà un mà a mà entre l’orgue i la trompeta. Del repertori original per a aquest duet singular en destaquem l’últim moviment (Daurat) d’una de les obres de referència per a questa formació: la monumental Okna (Finestres) que Petr Eben va compondre per a trompeta i orgue inspirant-se en quatre dels vitrals que Marc Chagall va fer per al Centre Mèdic Hadassah de Jerusalem. El compositor els va titular Verd, Blau, Vermell i Daurat, i va voler evocar l’entrada de la llum a través d’aquests vitrals donant un caràcter diferent a cada moviment. En el cas de Daurat, la riquesa de la llum és manifesta, amb les espelmes preparades per a la litúrgia, i un toc religiós i místic que es respira en tota la partitura, fent referència també amb orígens russos i jueus del pintor Chagall.

L’altra obra del segle XX per a trompeta i orgue és un arranjament de la Pregària de Sant Gregori que apareix a l’òpera Etchmiadzin del compositor Alan Hovhaness, una obra estrenada el 1946 de la qual aviat se’n va extreure aquesta mena de lament intens i colpidor, inspirat en els patiments de Sant Gregori l’Il·luminador —fundador de l’Església Apostòlica Armènia— que va ser empresonat i torturat durant 14 anys abans no el van alliberar per poder curar, gràcies a la seva santedat, el mateix rei que el tenia captiu.

De les obres del Barroc que ens ofereixen Sergi Marquillas i Marc Díaz estaquem la Sonata de Corelli i les dues Suites, una de Haendel i l’altra de Clarke. L’obra de Corelli és original per a violí solista i va ser publicada a Roma l’any 1700 en una col·lecció que incloïa 12 sonates. La importància de les sonates de Corelli en el món de la música és crucial, ja que va marcar una manera de fer, va proposar una estructura musical que molts compositors van seguir i, així com Vivaldi va crear escola en la manera d’escriure concerts per a instruments solistes i orquestra, Corelli va marcar la pauta de la sonata amb  aquestes obres. La versió per a trompeta i orgue s’interpreta des de 1970.

Pel que fa a les Suites, la de Haendel forma part de les dotzenes d’obres que va compondre per a diferents instruments (orgue, clavicèmbal, orquestra, duets…) amb diversos moviments contrastats (a vegades es tracta de variacions sobre un tema) sobretot a partir del seu establiment a Anglaterra. La Suite de Jeremiah Clarke inclou una de les peces més populars per a trompeta de tots els temps (també coneguda amb el nom de “Marxa del Príncep de Dinamarca”), sovint atribuida a Henry Purcell, però que en realitat forma part d’una obra escènica que van escriure entre Clarke i Daniel Purcell, el germà petit del Purcell  famós.

DAVID PUERTAS ESTEVE

 

Marc Díaz inicia la seva educació musical a l’Escolania de Montserrat amb Joaquim Piqué, participant en nombroses produccions nacionals i internacionals.

Continua la seva formació en l’orgue i el cant al Conservatori de Tarragona, finalitzant el Grau Professional en orgue amb les qualificacions de Matrícula d’Honor i Premi Extraodinari per unanimitat.

Posteriorment, cursa els estudis de direcció de cor a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) amb els mestres Josep Vila i Johan Duijck. També ha estudiat orgue i música de cambra amb Juan de la Rubia i Oscar Candendo, i ha rebut classes de cant d’Oriol Rosés, Mireia Pintó, Carlos Mena i Richard Levitt.

Com a organista, ha col·laborat amb l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) en una producció del Requiem de Fauré (2014), amb la Coral Sant Jordi, el Cor la Xantria i l’Ensemble O vos omnes. A més, és organista titular de les esglésies de Santa Maria de Barberà del Vallès i de la Romànica de Sabadell. També interessat en la música de cambra, forma duet amb el primer trompeta de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, el trompetista Sergi Marquillas.

Com a cantant, ha format part del grup vocal Ensemble O vos omnes, especialitzat en música antiga i dirigit per Xavier Pastrana. També ha col·laborat amb el Cor Lieder Càmera de Sabadell, la Capella de Música de Montserrat i el cor La Xantria, enregistrant l’any 2012 un CD centrat en la música de Tomàs Milans. Ha participat també en el I Curs del Festival de Música Antiga dels Pirineus, dirigit per Lluís Vilamajó.

En el camp de la direcció coral, actualment dirigeix el Cor Pare Vidal de Sabadell, és director assistent de la Polifònica de Vilafranca i subdirector del Cor de Cambra Francesc Valls de la Catedral de Barcelona. També ha dirigit el cor GAC. Per últim, els dos darrers estius ha estat director del cor català participant al Festival C.H.O.I.R., celebrat a Ochsenhausen (Alemanya).

 

 

Sergi Marquillas i Solsona, nascut a Sant Joan de Vilatorrada el 21 de desembre de 1993. S’inicia al món de la música a l’edat de 5 anys i als 7 comença a estudiar trompeta. Dels 10 als 14 anys forma part de l’Escolania de Montserrat.

Ingressa al Conservatori Municipal de Manresa l’any 2007 i, sota el mestratge de Joan Arnau, obté el Grau Professional de Trompeta l’any 2011. L’any 2013 és acceptat per l’Escola Superior de Música de Catalunya on actualment estudia el Grau en Interpretació de Trompeta Clàssica amb Mireia Farrés (solista de l’OBC) i corneta amb Lluís Coll.

Amb el director i organista Marc Díaz, reben classes dels organistes Óscar Candendo i Juan de la Rubia com a duet de trompeta i orgue.

Des de l’any 2015 és el primer trompeta de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona.