El divendres, 26 d’agost a les 9 del vespre concert d’orgue a l’església parroquial del S. Salvador del Vendrell per l’organista japonesa Satoko Kawagoe.

Doncs sí: al Japó també hi ha orgues. I, a més, orgues amb una particularitat que els diferencia enormement dels orgues europeus: són orgues completament alliberats de la tradició religiosa que sustenta el 90 % de la nostra música organística. Són orgues laics que, això sí, també toquen el nostre repertori, com ho demostra el programa que avui ens ha preparat Satoko Kawagoe. Allà, al Japó, els orgues estan principalment a les sales de concerts i en canvi, a casa nostra, els orgues estan a les esglésies. I encara una altra diferència: tots són orgues moderns. Entre 1910 i 1923 hi ha documentada la construcció de cinc orgues en tot el territori japonès. Entre els més antics hi ha el de Kobe, de 1924, i el de l’Església Evangèlica Alemanya de Tokio, de 1928; després ja se’n compten alguns de les dècades de 1950 i 1960. En total, es calcula que actualment hi ha en tot el Japó prop de 400 orgues

Els primers cristianitzadors que van arribar al Japó van ser els jesuïtes portuguesos el 1549. Quaranta anys després l’emperador japonès va decretar la persecució i eliminació dels cristians i aquesta situació no va acabar fins 300 anys després, amb el decret de llibertat religiosa de 1889. Així que les esglésies cristianes al Japó no van tenir una mica de pau i tranquil·litat fins a finals del segle XIX i, per tant, la música que n’acompanyava els rituals, tampoc. L’edifici cristià més important del Japó va acabar de construir-se el 1917, la catedral d’Urakami. Però només va estar dempeus 30 anys: el 1945 li va caure una bomba atòmica a 500 metres.

Malgrat la persecució del cristianisme iniciada a finals del segle XVI, les relacions comercials i diplomàtiques entre Japó i la vella Europa seguien el seu curs. És coneguda la primera missió japonesa per establir contactes (i contractes) amb Felip III, rei de les espanyes, que va desembarcar a Sevilla el 1613. Però en el seu retorn cap a casa, l’ambaixador Hasekura no es va pas endur ni les partitures que ja componien els nostres grans organistes ni els plànols per construir un orgue. Les prioritats, naturalment, eren unes altres

En definitiva: si la música per a orgue ha tingut difusió al Japó no ha estat per la seva condició de música religiosa si no per la seva qualitat musical deslligada del culte. El concert d’avui inclou música dels darrers 400 anys: des dels Tientos dels organistes sevillans Francisco de Peraza i Francisco Correa de Arauxo (el primer actiu a Sevilla abans de l’any 1600, i el segon en plena estada de la missió japonesa), fins a obres contemporànies com la del suís Guy Bovet o la de l’organista del Muza Kawasaki Symphony Hall, Takeshi Kondo, totes dues basades en música popular japonesa.

Els tres compositors espanyols presents al programa es compten entre els més grans de tots els temps de l’organisme ibèric, a l’alçada de Francisco Guerrero, Tomas Luis de Victoria o Cristóbal de Morales. Es tracta de Francisco de Peraza, organista de la catedral de Sevilla (gran amic de Guerrero, al costat de qui està enterrat), de Francisco Correa de Arauxo, alumne del primer i també organista a Sevilla, i del tutelà José Jiménez, que va passar la vida com a organista de la catedral de Saragossa, malgrat que li van oferir la plaça de la Capella Reial de Madrid, però la va refusar.

I per completar el programa, el més gran de tots, l’autor de la música més internacional que puguem imaginar, el compositor d’obres per a orgue per excel·lència que han arribat, fins i tot, a Japó. De Johann Sebastian Bach sentirem dues peces, una fantasia i la famosa passacaglia que comença amb aquella característica frase interpretada amb el teclat dels peus, profunda, greu, potent. Que la música d’orgue no té fronteres queda demostrat de forma contundent

David Puertas Esteve

Satoko Kawagoe / organista i clavecinista japonesa

Nascuda a Tòquio, Satoko prové d’una família de músics que la van iniciar al piano des de primerenca edat. Va començar els estudis d’orgue amb Hideyuki Kobayashi, continuant més tard amb Tsuguo Hirono i Makiko Hayashima. Va estudiar clau amb Yoshiko Kojima i sota continu amb Naoko Imai a la Universitat Nacional de Tòquio de Belles Arts i Música (Geidai) on es va graduar amb menció d’honor per unanimitat. Va continuar els seus estudis d’orgue amb Michel Bouvard i Jan Willem Jansen, de clau amb Yasuko Bouvard, i de baix continu amb François Saint–He al Centre d’Estudis Superiors de Música i Dansa (CESMD) de Tolosa, a França. Va obtenir el segon premi en el concurs internacional d’orgue «Andrea Antico dóna Montona» a Croàcia.

Ha realitzat cursos de perfeccionament tècnic i artístic amb renom organistes com A. Cea Galán, L. Ghielmi, L. Robilliard, W. Zerer, T. Janssen, T. Roberts, J. Boyer, L. Lohmann, Z. Szathmáry , T. Jellema, I. Wiersinga, F. Friedrich i M. Bouvard, compaginant aquesta formació amb la seva activitat concertística com a solista i acompanyant.

Ha participat en nombrosos festivals nacionals i internacionals com Tolosa els Orgues, Le cycle des concert à l’Etoile a Paris, Fête de la musique contemporaine a Paris, entre d’altres.

El 2007 Satoko Kawagoe va ser nomenada primera organista de la sala de concerts del Centre Cívic Cultural «MUSE» a Tokorozawa i des del 2013 és organista cotitular del Teatre Metropolità de Tòquio i professora al Senzoku Gakuen College of Music.

Satoko Kawagoe és membre de la Societat d’Organistes del Japó i de la Societat d’Òrgues del Japó.