Juan de la Rubia

Dins del 36è Festival Internacional de Música Pau Casals es programa un concert d’orgue el pròxim divendres 12 d’agost de 2016 a les 21 h i a l’església parroquial del Vendrell a càrrec de l’organista Juan de la Rubia.

La música és, bàsicament, repetició. Els compositors saben que la memòria és limitada, però que éscapaç de retenir temes musicals més o menys breus i dereconèixer-los quan tornen a aparèixer al cap de poca estona. I això ens activa la glàndula de la satisfacció, finsi tot quan notem que el tema ha patit alguna variació. Els juguen constantment amb nosaltres, amb la nostra memòria, amb les repeticions.
Hi ha molts tipus de repeticions (textuals, transportades, per moviment contrari, melòdiques, rítmiques,harmòniques… ), però n’hi ha una de molt popular que és l’obstinat. Com la mateixa paraula indica, es tracta d’algun fragment que, de forma tossuda, obstinada, va apareixent i fi s i tot forma la base sobre la qual es construeix la peça.
Juan de la Rubia, expert en el repertori d’orgue de tot sels temps, sap que, especialment a l’època del barroc, l’obstinat va donar lloc a desenes de formes musicals: les passacaglia, les xacones, les follies, les variacions. El programa que ens ha preparat entén l’obstinat com un fil conductor, més enllà de la repetició dels baixos o dels fragments sobre els quals es basteixen les obres: ens proposa un concert basat en tot allò que és recorrent, siguin recursos rítmics, melòdics, dibuixos, petites cèl·lules… Un regal per als sentits i la memòria i un atac constant a la nostra glàndula de la satisfacció.
Les obres que conformen el programa ens permetran seguir aquestes repeticions i les variacions i contrastos que els autors han anat aplicant-hi. Per exemple, l’obra de Raison ens planteja un doble joc en el Cristie. D’una banda, proposa un tema per a la passacaglia que va repetint-se i incorporant les fantasies de l’autor. De l’altra, és el mateix tema que Bach utilitzarà en la seva Passacaglia i fuga en Do menor que sentirem al final. El tema el reconeixerem fàcilment, i ens adonarem que Bach l’amplia (hi posa 4 compassos més) i en fa, segons De la Rubia, “una de les millors obres que va compondreper a orgue”.
De la resta del programa destaquem la cinquena veu de l’obra de Frescobaldi (repetitiva), que, segons la partitura, l’organista no ha de tocar sinó que ha de cantar…, cosa que De la Rubia assegura que no sempre fa: moltes vegades la toca i llestos: “No estic dotat d’una bona veu, així que prefereixo no fer patir el públic…”. També és destacable el recurs de Byrd amb l’obra basada en dues notes “com tocs de campana”, o el recull de “flors” que el frare Martí i Coll va publicar en dos enormes volums l’any 1706 i que presenten diferents tècniques sobre el fil conductor de l’obstinat.
David Puertas Esteve

 

JUAN DE LA RUBIA 2

Juan de la Rubia, organista

Natural de la Vall d’Uixó (Castelló), l’organista Juan de la Rubia ha actuat als
principals escenaris d’Europa, així com a Amèrica llatina i Àsia, amb una acollida excel·lent del públic i la crítica. En els darrers anys, la seva activitat concertística
ha estat incessant, actuant en més de vint països i en escenaris com l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, el Palau de la Música Catalana, la Konzerthaus de Berlín, la Gewandhaus de Leipzig, la catedral de Colònia, i el teatre Mariinsky i la Philharmonia de Sant Petersburg.

Ha tocat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, interpretant els concerts per a orgue de Händel i cantates de Bach, i ha estat continuista i/o director de diferents formacions instrumentals i vocals de música antiga.

Actualment és professor a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i organista de la Basílica de la Sagrada Familia de Barcelona.

D’ell, la premsa ha afirmat: “De la Rubia aplega naturalitat i espontaneïtat, que exerceix amb una tècnica exquisida” (Jorge de Persia, La Vanguardia, 2015). “Juan de la Rubia juga, amb mentalitat de director d’orquestra, amb els mil matisos que ofereix un gran instrument com és l’orgue del Palau” (Javier Pérez Senz, El País, 2015). “De la Rubia, que recentment va delectar el Palau de la Música amb un concert sensacional companyat ni més ni menys que per la Freiburger Barockorchester, va posar en pràctica el seu geni com a improvisador” (Jacobo Zabalo, Revista Musical Catalana, 2015).

Després de començar els seus estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch, es forma com a organista i pianista a València, Barcelona, Berlín i Toulouse, obtenint fins a cinc Premis Extraordinaris en diferents especialitats. Entre els seus mestres hi ha Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, qui va suposar un gran suport durant la seva formació. Igualment, ha rebut classes magistrals, entre d’altres d’Olivier Latry i Ton Koopman.

El seu repertori inclou obres des de la Música Antiga fins l’actualitat. El màxim
reconeixement li ha arribat en quatre àmbits: la música per a teclat del Renaixement i el Barroc espanyols, les grans obres del Romanticisme (incloent transcripcions d’obras de Wagner i Brahms, de qui ell mateix ha transcrit íntegrament la Simfonia n. 1 en do menor, Op. 68), les seves improvisacions i les seves interpretacions de Bach. Aquestes darreres, s’han pogut escoltar en indrets estretament lligats al compositor, com Arnstadt y Naumburg, així com en el marc de la Integral de la seva obra per a orgue programada per l’Auditorio Nacional de Madrid (2014-16) i al Festival Bachcelona (Barcelona).

Des de la seva primera gravació discogràfica el 2003, ha publicat set discos com a solista. Obert a d’altres disciplines artístiques, De la Rubia ha col·laborat amb personalitats de les arts escèniques com Lluís Pasqual i Nacho Duato.

Juan de la Rubia és un dels intèrprets més guardonats de la seva generació. Entre els premis obtinguts, destaquen el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España, que va marcar un punt d’inflexió decisiu per a la seva carrera musical, i el premi El Primer Palau, concedit pel Palau de la Música Catalana. El 2012 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s