El proper dissabte, 9 d’agost a les 10 del vespre i a l’Església parroquial del S. Salvador del Vendrell tindrem un concert d’orgue amb el prestigiós organista Jan Willem Jansen que serà acompanyat per la mezzosoprano Eulàlia Fantova. Aquest concert està emmarcat dins del 34è Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell i fruit de l’estreta col·laboració del Patronat de l’Auditori Pau Casals, l’Associació Musical Pau Casals i l’Associació d’amics de l’orgue del Vendrell.

Jan Willem Jansen, orgue

Després d’estudiar amb Jan Willem Mesdag Warmink i Wim van Beek, el 1977 va obtenir el diploma de solista al Conservatori Reial de l’Haia i de clavecí amb Ton Koopman Amsterdam. Després va continuar els seus estudis a França amb Xavier Daras on es va convertir en assistent del professor al Conservatori de Tolosa, on ara ensenya orgue i clavecí També és co-fundador del departament de música antiga d’aquest Conservatori, i comparteix amb Michel Bouvard, la responsabilitat del departament de formació superior “Orgue i teclat”.

La seva activitat d’intèrpret el va portar a tocar amb els millors conjunts barrocs europeus, entre ells La Capella Reial de París, Collegium Vocale de Gant, Hespèrion XX, El Sacqueboutiers Tolosa i l’Ensemble Baroque de Limoges. També és organista titular de l’orgue de la Basílica Ahrend Augustins Museu i de la nostra-Senyora, a Tolosa.

“Amb una justa precisió en el transcurs del temps, el meu pare em va donar – al costat de la seva passió per la música- , una base sòlida per voltar pel món amb les seves precises instruccions per practicar el ciclisme, i , en cas de solitud en els camins, si en aquest darrer hi havia avaries impreviste, un aprenentatge eficaç d’aquest mitjà d’eclipsi.

Mentrestant les paternals lliçons de música, van anar a parar a un dramàtic camí, sense sortida.

Sortosament la sortida i la salvaguarda d’aquest impàs va ser l’acompanyament del meu professor preferit, en Jan Warmink, una perla humana. Després, els moments inoblidables, per la seva intensitat, han estat:

• La recreada escolta a tres metres d’alçada, sobre un armari davant el vell aparell de radio – exagero, però per un infant, les dimensions son una altra cosa doncs feia falta enfilar-se per arribar-hi…- – cantates, passions, concerts “brandeburguessos” i obres d’orgue del gran Bach.
  
• La participació activa al Requiem de Maurici Duruflé
  
• I les interpretacions d’Alicia de la Rocha d’ Iberia d’ Isaac Albéniz.
  

La grandesa dels intèrprets músics com Gustav Leonhardt, Alfred Brendel , Julius Kätchen i Louis Robilliard em reconcilien amb la música. I els escrits de de Tony Lindgren amb el món. ”

Jan Willem Jansen

Eulàlia Fantova, mezzosoprano

Nascuda al 1983. S’especialitza en cant i es llicencia per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) amb Matrícula d’Honor. Ha estat becada per la Fundació Victòria dels Àngels i les beques Anna Riera. Recentment ha guanyat la Beca Bach 2014 atorgada per Bach Zum Mitsingen, ha col·laborat amb el conjunt de violes In Nomine dirigits per Sergi Casademunt i acaba de finalitzar una producció amb l’ABO&C dirigida per Ton Koopman.

“Poder escoltar un orgue com aquest de l’Església Parroquial de Sant Salvador del Vendrell és un luxe. No són gaires els orgues barrocs que ens queden a Catalunya, i encara en són menys els que poden sonar com aquest. Els orgues són grans instruments carregats ginys, carregats de detalls i de misteris, d’enginys tecnològics i artístics de primera magnitud… i no n’hi ha dos d’iguals. Cadascun té les seves característiques, els seus trucs, les seves particularitats. Quan un organista s’asseu davant un orgue que no coneix, respira fons: primer se’l mira i remira, després l’acarona, començar a posar les mans sobre els diferents teclats, sobre els botons dels registres, els peus sobre el pedaler. Abans no en prova el so, intenta situar-se en l’espai. Perquè l’orgue és, en definitiva, un gran ordenador musical de l’espai interior d’una església. La seva funció és ocupar-ho tot, embolcallar-nos amb el seu so. Un orgue és l’evidència del poder de la música.

L’orgue del Vendrell va ser encarregat l’any 1775 a un constructor suís, membre d’una insigne nissaga d’orgueners, anomenat Ludwig Scherrer, a qui entre 1764 (que restaura l’orgue de la catedral de Girona) i 1804 (que fa un orgue nou a Palma de Mallorca) se li coneixen una dotzena de projectes a diferents esglésies catalanes (Valls, Alcover, Porrera, Lleida, Vic…). Entre aquests projectes hi ha l’orgue del Vendrell que va sonar per primer cop l’any 1777.

Inicialment es va instal·lar al lateral de l’església i es preveia que tingués uns 1500 tubs (o flautes). Finalment, amb els tubs afegits a la cadireta, l’orgue compta amb 1923 tubs. Segons consta a la documentació històrica, va costar molts diners que van ser sufragats per impostos, donacions de particulars i famílies, ofrenes de confraries i recaptes populars.

El manteniment d’un monstre sonor d’aquestes característiques és molt costós i cada cert temps precisa d’una posada a punt i fins i tot d’una restauració. Al llarg dels seus gairebé 250 anys d’història, l’orgue del Vendrell ha estat intervingut en diferents ocasions i també ha passat llargs períodes de patiments. Una de les intervencions més sonades va ser la que va proposar (i sufragar) Pau Casals l’any 1929: l’orgue es va restaurar, es va modernitzar i —el més important— es va canviar d’ubicació. Va ser traslladat des del lateral de l’església al mig del cor. Sembla que aquest canvi d’ubicació va fer perdre sonoritat a l’instrument i per això se’n van haver de fer altres ajustaments no previstos per tal de recuperar-ne sonoritat. Recordem que el pare de Pau Casals havia estat organista del Vendrell, càrrec que va assolir amb només 20 anys. L’última de les restauracions importants ha estat la més recent (2010), amb el desmuntatge complet de l’orgue, gràcies a la qual l’orgue torna a sonar en tot el seu esplendor”

David Puertas Esteve