El divendres, 19 d’abril del 2013 i dins del cicle de Jazz Patronat Municipal de l’Auditori Pau Casals, l’Associació d’amics de l’orgue del Vendrell amb la col·laboració de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell ha organitzat un concert d’orgue i trompeta a càrrec del pianista Ignasi Terraza i el trompetista Damon Brown a l’església parroquial del S.S. Salvador del Vendrell a les 9 del vespre.

Ignasi Terraza & Damon Brown

El pianista de jazz Ignasi Terraza i el trompetista anglès Damon Brown es presenten plegats per a experimentar amb la riquesa de sons que ens ofereix l’orgue de la església del Vendrell.

Una formació ben poc freqüent i ortodoxa en el món del jazz, que ens remet als enregistraments del pianista y organista nordamericà Fats Waller abans de la aparició de l’orgue electrònic –el més comú en la tradició del jazz-, i que en mans de aquest dos grans improvisadors contemporanis, de ben segur, sorprendran als oients.

BIOGRAFIA – IGNASI TEARRAZA

Ignasi Terraza
és un dels pianistes de jazz més destacats a l’Estat espanyol amb una gran projecció internacional.

L’any 2009 va ser distingit amb el primer premi del Jacksonville International Jazz Piano Competition als Estats Units, amb una amplia discografia que abarca més de 25 referències editades al nostre país, França, Suïssa i Japó, de les quals 5 amb el seu trio. Ha acompanyat figures de la talla de Frank Wess, Lou Donaldson, Benny Goldson, John Faddis, Jesse Davis… i en el seu trio ha comptat amb músics com Bobby Durham, Jeff Hamilton, Gregory Hutchinson o Pierre Boussaguet. Actua habitualment als circuits europeus i ha actuat en gires per Amèrica del Sud i l’est d’Àsia.
El seu estil parteix de la tradició del jazz amb influències com Oscar Peterson i Ahmad Jamal, entre altres, amb el rerefons de la música clàssica europea, per a desenvolupar una veu pròpia amb un so molt personal ple de virtuosisme, en una música on destaquen la força rítmica del swing i la sensibilitat de la seva expressió.

Nascut a Barcelona el 1962, quedà cec a l’edat de 9 anys, i al poc temps descobreix el piano. La seva facilitat per a improvisar va fer que aviat se sentís atret pel jazz. Cursà els seus estudis de piano clàssic al Conservatori de Barcelona, al mateix temps que s’inicia de forma autodidacta en el jazz tocant amb l’acompanyament de discos. El 1980 començà a actuar en clubs de la seva ciutat.

Paral·lelament assisteix a la Universitat Politècnica, on més tard es llicencia en Informàtica, essent la primera persona cega al Estat espanyol en obtenir aquesta qualificació. Durant uns anys combina el seu temps entre la dedicació professional a la informàtica i la seva creixent presència als escenaris jazzístics fins que, finalment, l’any 1991 decideix dedicar-se plenament a la música.

Des d’aleshores participa en diversos grups, sigui com a membre o bé com a líder, sempre amb el segell distintiu del swing. El seu coneixement del llenguatge jazzístic i el seu sentit del ritme i de la harmonia l’han convertit en un acompanyant molt sol·licitat d’una àmplia varietat de figures internacionals, com Frank Wess, Lou Donaldson, Benny Golson, Phill Woods, Jesse Davis, Gene “Mighty Flea” Conners, John Faddis, Nicholas Payton, eddy Edwards, Ralph Lalama, Donald Harrison, Brad Lealy,… i els cantants Charmin Michelle, Ann Hampton Caloway, Labelle, Stacey Kent, Michel McCain o Randy Greer entre d’altres. Les seves formacions de trio han comptat amb baixistes com Pierre Boussaguet, Reginald Johnson, Daril Hall, Javier Colina, Caspar Lunhar, Horacio Fumero, i amb Bobby Durham, Gregory Hutchinson, Jeff Hamilton, Alvin Queen, Walter Perkins, Alex Riel i Peer Wyboris, a la bateria, entre d’altres.

Són destacables dues associacions musicals de la seva carrera: amb el guitarrista nord-americà David Mitchell (1990-1993), amb qui va liderar el Mitchell-Terraza Quartet, guanyador del premi al millor grup del Festival Internacional de Getxo de 1991; i amb el vibrafonista i bateria Oriol Bordas, (1985-1988 i 1996-2000), amb les formacions Hot Swing i Four Kats i amb qui va fundar el segell de jazz Swingfònic i la Big Band Barcelona Jazz Orquestra, de la que avui seguix sent membre destacat.

Des de finals dels 90 comença a sonar amb força l’Ignasi Terraza Trio, formació en la que ha destacat darrerament, i amb la que ha publicat ja cinc CDs i recorregut els principals festivals de jazz tant de l’Estat com a l’estranger, actuant a països com França,el Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, Suïssa, Alemania, Albània, Marroco Colombia, i ha dut a terme tres gires per Àsia que l’han portat a Xina, Filipines, Tailàndia, Corea i Taiwan.

L’any 99 estrena al Teatreneu l’espectacle Jazz a les fosques, en el qual es proposa al públic l’experiència de gaudir d’un concert de jazz en la foscor total. L’espectacle va ser un èxit i durant tres mesos actua a diari. Des d’aleshores el Trio ha repetit l’experiència en altres escenaris i complementant la proposta amb col·laboracions com la del grup de teatre Àrea Tangent el 2008 al Festival Grec de Barcelona.

El 2009 guanya als Estats Units el concurs internacional Jacksonville Jazz Piano Competition davant d’un jurat compost per músics com Marcus Roberts o Dr. John, que l’avalen com a un dels músics de l’Estat amb més projecció internacional.

Alguns dels seus enregistraments han estat seleccionats en recopilatoris especials com el Christmas Swings de la discogràfica americana Putumayo, o els recopilatoris Best Jazz of the Year que comercialitza la discogràfica japonesa Disk Union. Aquest darrer segell ha editat també en exclusiva pel Japó en vinil el treball ja editat en CD In a sentimental Groove.

Des del 2003 combina la activitat concertística amb la seva labor docent ensenyant piano jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

El 2005 fundà juntament amb Miriam Guardiola el seu propi segell íntegrament dedicat al jazz Swit Records, que combina la labor com a segell discogràfic amb la de promoció i management musicals. En l’actualitat el segell compta ja amb 12 referències i una notable presència internacional.

Terraza també ha compost música per a teatre i televisió. Alguns exemples són: el programa Una mà de contes, la pel·lícula Ull per ull, els contes sonors de COM Ràdio, i el musical El vestit de l’Emperador, que es va representar les temporades 2008 i 2009 al Teatre Nacional de Catalunya i pel que va ser nominat als premis Max al millor compositor. D’una altra banda, el 2010 la pel·lícula From Paris with love de John Travolta va incloure en la banda sonora un tema del seu disc amb els saxofonista Toni Solà Night Sounds.

PREMIS
2012: Premi al millor disc de Jazz del 2011 de la revista Jaç pel treball Live at The Living Room, Bangkok
2009: Primer premi del Concurs Jacksonville International Jazz Piano Competition dels EEUU
2007: Premi al millor disc de Jazz del 2007 de la revista Jaç pel treball The Black Key
2006: Premi al millor disc de Jazz del 2006 de la revista Jaç pel treball In a Sentimental Groove
2006: Premi Altaveu pel disc In a Sentimental Groove, per haver portat al jazz una identitat pròpia, fresca i mediterrània.
2005: Premi a la millor actuació del festival de Soto del Real (Madrid)
1998: Premi de la Universidad Complutense de Madrid a la carrera artística
1996: Premi al Millor disc de jazz de l’any de Radio4, pel treball Miaow!
1991: 1r premi del Festival Internacional de Getxo al Millor grup.

DISCOGRAFIA
En total ha publicat més d’una vintena de discos en diferents formacions.

En piano sol:
Ignasi Terraza: Solit (2012 Swit Records)

En formació de Trio:
Ignasi Terraza Trío: Live at The Living Room, Bangkok (2011, Swit Records);
Ignasi Terraza Trío: In a sentimental groove (2005, Swit Records – Kyoto Records Japón);
Ignasi Terraza Trío: It’s coming (2004, TCB Montreux Jazz Label Suiza);
Ignasi Terraza Trío: Jazz a les fosques (1999, Swingfònic / Swit Records);
Ignasi Terraza Trío: Let me tell you something (1999, Swingfònic/ Swit Records).

Amb solista més Trio:
Susana Sheiman & Ignasi Terraza Trío: Swing appeal (2011, Swit Records);
The Impossible Dream Quartet: Live! (2010, Sergeant Mayor Francia);
Josep Maria Farràs & Ignasi Terraza Trío: Plaça Vella (2009, Swit Records);
Nicola Sabato Quartet: Line with a groove (2008, Djazz Records Francia);
Ramon Fossati, Toni Solà & Ignasi Terraza Trío: The Black Key (2007, Swing Aley);
Randy Greer & Ignasi Terraza Trío, Christmas Swings in Barcelona (2003, K Industria);
Toni Solà & Ignasi Terraza Trío: Night Sounds (2000, Swingfònic / Swit Records);
Oriol Bordas Ignasi Terraza quartet – Four Kats: Miaow! (1994 K Industria / 2011 Swit Records);
Mitchell-Terraza Quartett (con Ralph Lalama y Jim Leff): Shell Blues (1992, Fresh Sound-New Talent);
Mitchell-Terraza Quartet, Festival Getxo (1991, Hilargi Records);

Grans formacions:
Barcelona Jazz Orquesta & Phil Woods: My man Benny (2011, Temps Record) ;
Barcelona Jazz Orquesta & Nicholas Payton: Once upon a time (2010, Temps Record);
Barcelona Jazz Orquesta & Jesse Davis: September in the rain (1999, Swingfònic / Swit Records);
Barcelona Hot Seven: Barcelona Hot Seven & Carme Cuesta (1992, Taller de Músics);
Barcelona Hot Seven: A la muntanya màgica (1991, Taller de Músics);

Altres formacions:
Chamorro Terraza & Friends: J. Chamorro presenta Andrea Motis (2010 Temps Record);
Oriol Romaní & Ignasi Terraza: Confessin’ (2004 Discmedi);

Col·laboracions en alguns temes a:
Andrea Motis & Joan Chamorro grup: Disc de la Marató de TV3 2011
Lua Català: Dansa quàntica (2006, Picap)
Big Mama: En el nom de tots (2005, Discmedi)
Dani Alonso: Streets of New Orleans (2004, Temps Record)
Randy Greer: The Romance of Jazz (1994)
Jam Session a la Cova del Drac (1987)

BIOGRAFIA – DAMON BROWN

L’encreuament amb la dansa i la cultura pop ha estat un factor important en el desenvolupament de Damon com a compositor. El seu estil barreja influències britàniques i nord-americanes en un enfocament altament personalitzat al jazz. Si bé arrelada fermament en la tradició blue-note la seva referència constant a majors ajustaments musicals crea música complexa i emocional.

Per al seu primer àlbum com a líder, Damon va reunir alguns dels músics amb més talent i altament qualificats de l’escena del jazz britànic. El quintet original va ser creat per introduir el treball de Damon a un públic més ampli del Regne Unit, a la primavera de 1997. La resposta entusiasta del públic i la crítica dirigida Damon el van portar a gravar el primer àlbum del grup ‘A Rhythm Indicative “(ZZCD 9806). Llançat el setembre de 1998, va tenir una rebuda amb elogis unànimes.

El 1999, Damon Brown es va presentar amb la seva banda al Festival Internacional de Jazz del Mar (Israel) i va compartir protagonisme amb Chick Corea i els grups de Kenny Garrett. Aquell estiu, Damon Brown també va aparèixer a The Jazz Festival Internacional d’Edimburg (Escòcia) i el Festival Internacional de Islington (Londres).

El 2000, Damon gira per Europa amb pianista italià Antonio Ciacca, amb Dave Liebman i Smullian Gary. A la primavera realitza una gira pel Regne Unit de nou amb el seu propi quintet i va tocar al “Jamboree” de Barcelona amb el seu Quartet.

El 2002 Damon va llançar un àlbum amb la llegenda Ska Rico Rodríguez, un panorama més ampli i amb qui va recórrer l’Extrem Orient.
2003 va fer actuacions amb Benny Golson i Steve Grossman entre d’altres.

El 2005 va formar el Trio Damon mínim amb dos músics catalans, vocalista i pianista Laia Porta i Francesc Capella
Ells va fer el seu primer CD titulat “mínim” el 2007 i el seu segon CD sortirà a la venda el 2009.

Damon segueix portant a terme amb els diferents grups i actualment viu a París, on s’ha fet popular en l’escena local tocant en els clubs de jazz principals i col · laborant amb molts músics francesos grans.

Damon té 3 CD nous que s’estrenarà el 2009. (The Damon Brown quartet amb Steve Grossman, i els CD per segon Gambetes Killer i El Trio mínim.)

El seu últim disc publicat es titula “Harolds Souk” i va ser publicat per ‘New Mood Jazz’ segell discogràfic espanyol el 2007.