Concert d’orgue i cornetto / flauta de bec a l’Orgue del Vendrell

El proper divendres a l’església parroquial del S.S. Salvador del Vendrell el divendres, 30 de novembre a les 20:30 hores concert amb Juan de la Rubia, orgue i Núria Sanromà Gabàs, cornetto i flauta de bec.

Els intèrprets han titulat el concert com:
L’Italia, e la Spagna
La influència recíproca d’Itàlia i Espanya a través de la Cort de Nàpols.

Us proposem un viatge musical des de les terres italianes fins a les espanyoles, passant per la Cort de Nàpols que, durant el SS. XV, XVI i XVII, va estar sota el domini de la Corona d’Aragó, funcionant així de pont entre les cultures de les dues penínsules.

Aquest viatge comença al Friuli i la Llombardia, amb peces del seicento italià: una sonata del venecià Giovanni Battista Fontana, un dels més grans violinistes virtuosos del seu temps, les sonate del qual alternen passatges ràpids i moviments lents; seguida de dues versions glosades sobre el madrigal “Anchor che col partire” de Cipriano de Rore, la primera d’Antonio de Cabezón, l’altre del milanès Giovanni Battista Bovicelli, autor d’un important tractat de disminució (Regole, passaggi di musica, madrigali et motetti passegiati, Venècia 1594); i finalment una canzona “in Echo Risposta” del també venecià Giovanni Battista Riccio, conegut per la seva àmplia i variada producció instrumental.

A Nàpols, músics i artistes es beneficien de l’ influència tan italiana com espanyola. Aquest és el cas de Diego Ortiz, instrumentista de viola de gamba que treballà pel rei Felip II d’Espanya i que publicà el segon tractat sobre disminució conegut (Tratado de glosas, Roma 1553) tan en italià com en castellà. Encara més emblemàtiques d’aquestes influències són les composicions del llautista Andrea Falconieri, qui en les seves dances barreja elements d’ambdós estils. De la mateixa manera, les canzoni del frare agustí Bartolomeo de Selma e Salaverde (PRIMO LIBRO / CANZONI / FANTASIE ET CORRENTI / Da suonar ad una 2. 3. 4. Con Basso Continuo, Venècia 1638) queden estilísticament entre la sonata italiana del seicento amb parts contrastades de caràcter adagio i allegro, i el tiento espanyol que utilitza petits motius llargament desenvolupats en progressions i variacions. És en aquest context que Giovanni Maria Trabacci esdevé organista a Nàpols i composa un gran nombre de peces en les que experimenta amb un llenguatge harmònic fruit de l’ influència de coneguts organistes, tals com Girolamo Frescobaldi.

Al mateix temps, però al sud de l’actual Espanya, l’organista de la catedral de Sevilla Francisco Correa de Arauxo publica una de les col·leccions de tientos més importants del seu temps (Facultad organica, Alcalà 1626). Aquesta composició típicament espanyola permet moltes variants: el tiento lleno , en el qual totes les veus tenen la mateixa importància, i varies formes de tiento “solista”, com el tiento de 1º tono de mano derecha, de Pablo Bruna “el ciego de Daroca”, una versió solística i virtuosa per a la mà dreta o, perquè no, per a un instrument solista, i el Tiento LIII de medio registro de dos tiples de segundo tono de Correa. De fet, és Hernando de Cabezón, fill d’Antonio, qui en el pròleg de Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón (Madrid 1578) ens diu que “también se podrán aprovechar del libro los curioso menestriles…”, sent els ministrers intèrprets majoritàriament d’instruments de vent que treballaven en les mateixes funcions que els organistes i que, per tant i segons Cabezón, també podien tocar la música per orgue.

De les diferents impressions de cada estil, en Juan de la Rubia ens oferirà tres improvisacions a l’orgue seguint les sonoritats característiques de cada regió.

Núria Sanromà Gabàs


Núria Sanromà Gabàs neix a Barcelona. El gust per la música la porta a iniciar estudis musicals a l’Orfeó de Sants, on estudia flauta de bec. Obté el Títol de Professor de flauta de bec a Barcelona l’any 2001 i aquell mateix any comença els seus estudis de corneta amb Jean-Pierre Canihac a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) on obté el seu títol l’any 2006. Posteriorment, segueix un curs de perfeccionament al CNSMD (Conservatoire National de Musique et Danse) de Lyon amb Jean-Pierre Canihac i amb William Dongois, així com a la Schola Cantorum Basiliensis amb Bruce Dickey. El juny 2010, obté el diploma de Màster en corneta al CNSMD de Lyon. Paral·lelament, ha treballat diferents aspectes de la teoria musical des de l’Edat Mitjana fins al Barroc amb Juan Carlos Asensio, Phillipe Canguilhem, David Chappuis, Barnabé Janin, Gérard Gey i Jacky Piscione. La Núria ha estat beneficiaria de la beca Adamis 2011.Com a intèrpret, la Núria desenvolupa la seva activitat a Europa i als EEUU. Ha col·laborat amb Hesperion XX de Jordi Savall, amb Les Les Sacqueboutiers de Toulouse de Jean-Pierre Canihac, i ha participat en l’òpera “La Calisto” de Cavalli amb La Cetra Barockorchester , sota la direcció d’Andrea Marcon. Ha col·laborat també amb Currende d’Erik Van Nevel, Capricio Orchester Basel, Le Concert de l’Hostel-Dieu, en vàries versions de les “Vespres” de Monteverdi sota direcció de grand directors com Alessandro De Marchi i Rinaldo Alessandrini. A més, ha tocat amb Los Músicos de su Alteza, Capilla Hispalense, el grup de música sefardita Aljama, Capilla Peñaflorida, Musica Ficta, Capella de Ministrers, Exaudi nos i amb Ministriles de Marsias, entre d’altres, en festivals espanyols.

Ha enregistrat amb Capilla Peñaflorida, Exaudi Nos, Oficina Musicum. Ha gravat també les “Vespres” de Monteverdi amb el grup San Felice.

Forma part dels conjunts Duo Andartai Concerto Scirocco, amb seu a Basilea, i dirigeix el grup Lux Venti, amb qui ha participat en l’edició 2011 del IYAP d’Anvers.

La Núria ha estat professora de Teoria musical del Renaixement al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i ha realitzat una conferència sobre el seu instrument a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Juan de la Rubia, nascut a València el 1982, es forma com a organista, pianista i clavecinista a València, Barcelona, Berlín i Toulouse, aconseguint fins a cinc premis extraordinaris en diferents especialitats.

Els seus professors han estat Oscar Candendo, Montserrat Torrent, Wolfgang Seifen i Michel Bouvard. També ha rebut classes magistrals de Daniel Roth, BernhardHaas, Enrico Viccardi, Wolfgang Zerer, Olivier Latry i Ton Koopman.

Desprésd’obtenir el Primer Premi Nacional d’Orgue de Joventuts Musicals d’Espanya, comença la seva activitat com a concertista solista en les més importants sales i cicles espanyols, així com concerts a l’estranger (Alemanya, Eslovènia,Filipines, França, Guinea Equatorial, Hongria, Itàlia, Palestina, Portugal, República Txeca…). Ha guanyat també importants premis a l’estat espanyol (Granada, Santiago de Compostela, Barcelona i València).

Igualment ha tocat amb diferents orquestres i cors com el Grup Instrumental de València, Cor i orquestra de la Generalitat Valenciana, Orquestra de València, Cameratade Madrid, Orquesta Nacional de Càmera d’Andorra, Real Filharmonia de Galícia, Kammerorchester Carl Phillip Emanuel Bach de Berlín i JONC, amb els directors LorinMaazel, Fréderic Chaslin, Yaron Traub, Salvador Mas, Maximino Zumalave, etc.

Les seves actuacions han estat retransmeses per Radio Clásica, de RNE, CatalunyaMúsica i RTV Slovenia. Les seves quatre gravacions discogràfiques com a solista inclouen música romàntica francesa i espanyola, així com música contemporània.

És organista titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona i des de 2005 professor a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), compaginant així la seva tasca docent amb la concertística.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s