El proper divendres, dia 21 d’octubre de 2011, a les 21:30 hores a l’Església Parroquial del Vendrell tindrà lloc el concert amb Orgue i Violoncel amb Juan de la Rubia i Oleguer Aymamí.
OLEGUER AYMAMÍ, violoncel barroc
Nascut a Sabadell el 1982. Va formar part de l’Escolania de Montserrat dirigida pel P. Ireneu Segarra. Començà els estudis superiors de violoncel amb el professor Marçal Cervera i els finalitzà a l’ESMUC amb Damià Martínez. Posteriorment, cursa els estudis de violoncel barroc, primer a Barcelona i posteriorment fent un Master a l’Haute École de Musique de Ginebra amb Bruno Cocset, on rep el premi Jean-François Chaponniere. Ha rebut classes magistrals de Lluís Claret, Bernard Greenhouse, María de Macedo, Jean Decroos i Roel Dieltiens, i de Christophe Coin i Balazs Mate en l’especialitat de violoncel barroc.
Ha format part de diversos grups de música de cambra, alguns d’ells guardonats en concursos, seguint el consell de músics com els membres del Quartet Casals i del Quatour Ysaye, Charles Tunnell o Feliu Gasull entre altres. Paral·lelament, en el camp de la música antiga ha treballat en projectes dirigits per Pedro Memelsdorff, Manfredo Kraemer, Xavi Díaz, Lorenzo Coppola i Alfredo Bernardini.
Compta amb una dilatada experiència orquestral, adquirida a orquestres com la JONC, la JONDE, l’EUBO, la New Century Baroque i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. També col·labora amb orquestres com l’OBC i l’Orquestra Simfònica del Vallès. Alguns dels directors més influents han estat Robert King, Ton Koopman, Barry Sargent, Lars-Ulrik Mortensen, Petra Müllejans, Enrico Onofri, Cristopher Hogwood, Eivind Gullberg Jensen, Antoni Ros Marbà i Xavier Puig.
Actualment cursa un Master de direcció d’orquestra amb Laurent Gay a l’Haute École de Musique de Ginebra i continua la seva activitat concertística amb el violoncel.
Forma part de grups com el Brossa Quartet de Corda o Amanida Folk el porten a immergir-se en diferents estils de música com el folk o el pop i a enregistrar diferents treballs discogràfics.
JUAN DE LA RUBIA, orgue
Juan de la Rubia, nascut a València el 1982, és un dels organistes més reconeguts
de la seva generació.
S’inicia en la música amb el seu pare i amb Ricardo Pitarch. Posteriorment, es forma com a organista, pianista i clavecinista al Conservatori Superior de Música de València, a l’Escola Superior de Música de Catalunya, a la Universität der Künste de Berlin, i al Conservatoire National de Toulouse, aconseguint fins a cinc Premis Extraordinaris en diferents especialitats. Els professors decisius en la seva formació han estat Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent. També ha rebut classes magistrals de Daniel Roth, Bernhard Haas, Enrico Viccardi, Wolfgang Zerer, Olivier Latry i Ton Koopman.
Després d’obtenir el Primer Premi Nacional d’Orgue al Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya (2002), inicia la seva activitat com a concertista solista en les sales més importants i cicles espanyols, així com a l’estranger a més de 20 països. Ha guanyat també els premis Andrés Segovia-J.M. Ruiz Morales (Santiago de Compostel·la, 2002), Premi Euterpe (València, 2003), Primer Premi de la Real Academia de Bellas Artes de Granada (2004) i el premi “Primer Palau” del Palau de la Música Catalana (Barcelona, 2004).
Músic versàtil, centra la seva activitat en la música antiga com a membre de diferents agrupacions, i com a solista en el repertori per a orgue des del segle XVI fins la música contemporània i l’improvisació, havent estrenat diverses obres de compositors contemporanis.
Les seves actuacions han estat retransmeses per Radio Clásica, France Musique, Catalunya Música i RTV Slovenia, i ha realitzat cinc enregistraments discogràfics com a solista.
Des de l’any 2005 és professor d’improvisació a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), on compagina la tasca docent amb la concertística, i des del 2011, organista titular de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.
PROGRAMA
J-M-C. Dall’Abaco (1710-1805)
Caprici per a violoncel sol
J. K. Kerll (1627-1693)
Passacaglia en re
D. Gabrielli (1640-1690)
Sonata para cello en la major
M Schildt (1592?-1667)
Paduana lagrima
A. Vivaldi (1678-1741)
Sonata per a cello en sol menor
J. S. Bach (1685-1750)
Preludi i fuga en mi bemoll major, BWV 552