El passat dia 9 d’Octubre de 2008 al fòrum del triangle de l’Fnac vam poder assistir a la presentació de l’Antologia Històrica de la Música Catalana.

Presidint l’acte hi havia en Joan-Carles Doval, director i fundador de la discogràfica que ha reeditat –juntament amb tot l’equip de Picap– aquesta col•lecció emblemàtica.

Com a ponents vam poder gaudir de la presència de tres grans personatges implicats directament amb l’Antologia com son en Josep Maria Macip, en Salvador Pueyo i l’Antoni Ros Marbà.

La presentació va començar amb la introducció de Joan-Carles Doval on va presentar els diferents ponents de l’acte i va remarcar aspectes de l’Antologia com que era la primera vegada que s’edita la col•lecció sencera en format CD, ja que anteriorment PDI i EDIGSA els havien presentat en format vinil (EDIGSA) i en format CD (PDI), però aquesta última discogràfica no va reeditar tota la col•lecció completa.

Es va incidir en les diferents formes d’adquirir l’Antologia, ja que Picap ha posat a disposició de tots els amants de la música clàssica la col•lecció completa en diferents formats. Una caixa de luxe amb tots els títols, per packs de 2 i 3 CD’s seleccionats amb criteri artístic i musical per Salvador Pueyo, en format individual per a completar la col•lecció progressivament i adaptant-se als nous temps, també es pot adquirir a les principals botigues de venda de música digital (iTunes, eMusic, botigues especialitzades en música clàssica,…).

Acte seguit es va cedir la paraula a Josep Maria Macip, director general de la companyia EDIGSA als anys 60, que tant va contribuir a tirar endavant aquest projecte.

Macip va voler remarcar la feina duta a terme per Picap en la reedició de l’Antologia. El precedent no va ser gens optimista ja que als anys 60 EDIGSA es va trobar amb les dificultats d’editar una obra d’aquesta magnitud, principalment pel cost econòmic que comportava difondre l’obra en els mitjans de comunicació existents en aquella època.

En tota la història només es troba el precedent d’una empresa de capital privat, a part de Picap, que sense cap subvenció oficial hagi aconseguit reunir tota l’antologia musical d’un país, aquest va ser Suïssa.

Tot seguit en Josep Maria Macip ens va comentar anècdotes relacionades amb els seus anys amb EDIGSA, les lluites constants amb l’absurda censura amb la prohibició de portades, textos,…

A continuació l’Antoni Ros Marbà, director d’orquestra considerat com un dels millors directors del panorama actual, va voler fer una menció especial al desaparegut Oriol Martorell, un dels impulsors de l’Antologia que juntament amb la resta de col•legues van fer possible l’inici d’aquest projecte.

Comentà també les dificultats que tingueren en la realització de l’orba duta a terme només amb intèrprets catalans, afegint la tecnologia poc avançada de l’any 1966.

Posà especial èmfasi en la necessitat d’escoltar l’Antologia amb les oïdes d’avui en dia, però entenent el que va representar per a tota la societat catalana de l’època i l’esforç i l’amor de tots els qui van participar en l’Antologia Històrica de la Música Catalana.

En Salvador Pueyo, que va ser un dels directors artístics del projecte juntament amb altres grans professionals, va ser el següent i últim ponent de la presentació. Igual que Ros Marbà, en Salvador Pueyo va voler recordar la persona d’Oriol Martorell com a impulsor de l’Antologia Històrica de la Música Catalana; ens comentà que ell va agafar la direcció artística quan en Martorell encara estava en vida. Entrà a formar part del projecte de l’Antologia en un dels enregistraments dels quintets de quart de corda del Pare Soler, el qual li va resultar molt gratificant.

L’Antologia a més a més de recordar les grans obres de la música catalana, cal fer esment dels artistes que hi van prendre part. Aquí Salvador Pueyo va voler posar l’accent a la gran pianista Rosa Sabater considerant-la una magnífica intèrpret, Conxita Badia recordada pel Salvador cantant música de la renaixença.

També va destacar la feina feta per la gran organista Montserrat Torrent amb els orgues del Vendrell, de Maó i de Menorca. Considerada un referent pels organistes d’avui.

Va destacar també la tasca d’altres compositors els quals els va recordar amb molt d’afecte; que ja per si sols justifiquen aquest reedició de l’Antologia Històrica de la Música Catalana.

Pueyo també comentà que tot i els buits existents a la Col•lecció, ja que era impossible reunir tota la música feta a Catalunya, l’obra recull un fidel reflex de la nostra història musical. Destacà la gran qualitat dels músics dels nostre país i la manca de suport que reben per tirar endavant els seus projectes artístics.

A l’acabar les intervencions es va donar pas al torn de preguntes on els assistents es van mostrar interessats en aspectes tècnics de la reedició de l’Antologia Històrica de la Música Catalana.

En quant als màsters, Joan-Carles Doval va explicar que els màsters de la col•lecció ja existien però se n’havien perdut sis, els quals es van poder recuperar gràcies a Salvador Pueyo que disposava dels 6 vinils per estrenar i que el músic i tècnic Valentí Adell va remasteritzar, segons Doval, amb una qualitat molt alta.

Destacà també que s’han mantingut els llibrets originals de 20-30 pàgines cadascun i les fotografies d’aquests. Encara que les gràfiques es van perdre; en aquesta reedició més actualitzada de l’Antologia s’han redissenyat tots els CD’s (per Ramón Sauló) i han aparegut nous formats de distribució (caixa de luxe, packs seleccionats pel Salvador Pueyo i format individual).

Va recordar a Macip la tasca feta pels redactors d’aquella època, que en la nova reedició de l’Antologia Històrica de la Música Catalana s’han mantingut intactes. Aquí Josep Maria Macip va recordar l’exigència que hi van posar a l’hora de buscar l’equip per a realitzar aquest projecte (grafistes, fotògrafs, lletristes,assessors,…).

Ros Marbà va voler destacar la gran qualitat de so dels llocs on havien enregistrat algunes obres (Montserrat, l’Ateneu del Poble Nou,…) sobretot El Giravolt de Maig.

Equip de Picap