L’orgue del Vendrell encarregada de fer la glosa de l’11 de septembre de 2026
Les històries de l’orgue del Vendrell, de Pau Casals i de Catalunya s’entrellacen a la glosa de la Diada
La glosa de l’Onze de Setembre al Vendrell va construir un relat que unia la història de Catalunya, l’Orgue del Vendrell i la figura universal de Pau Casals. Partint de 1714 i de la pèrdua de les institucions pròpies de Catalunya, el text va recordar com, malgrat les dificultats i els intents de marginació de la llengua i la cultura catalanes, el país va mantenir viva la seva identitat. En aquest context històric, l’orgue construït l’any 1777 es presentava com un testimoni excepcional de gairebé dos segles i mig de vida vendrellenca i catalana.
La glosa establia després un vincle especialment emotiu entre l’orgue i Pau Casals, de qui enguany es commemora el 150è aniversari del naixement. El seu pare, Carles Casals, organista de l’església del Vendrell, va ser el seu primer mestre i una figura decisiva en el descobriment de la música. Aquell orgue que Pau havia sentit i tocat des de petit es convertia així en un símbol dels seus orígens, de la família i del Vendrell que sempre va portar amb ell.
El relat evocava també la figura de la seva mare, Pilar Defilló, una dona de gran personalitat que va tenir un paper determinant en la seva formació humana i musical. A través d’ella, i de les pròpies paraules de Casals, la glosa avançava des de les arrels familiars fins als grans valors que van definir la seva vida: la dignitat humana, la llibertat, la pau i el rebuig de la violència.
Finalment, la figura de Casals permetia unir la reivindicació nacional catalana amb un missatge universal. Casals mai no va renunciar a la seva condició de català, ni durant l’exili ni davant les grans personalitats i institucions internacionals. La glosa projectava aquest llegat cap al present: preservar la llengua, la cultura i la identitat de Catalunya és una responsabilitat col·lectiva, especialment davant els corrents que tendeixen a diluir-les o menystenir-les.
La combinació de paraula, veus en off, imatges i música de l’orgue convertia la glosa en un recorregut des de les arrels fins al present: de Catalunya al Vendrell, del Vendrell a l’orgue, de l’orgue a Pau Casals i de Pau Casals a un missatge de pau i llibertat. L’acte culminava amb Els Segadors, interpretats a l’orgue i cantats col·lectivament, com a expressió final de memòria, afirmació i continuïtat.
