El concert se celebrarà el 2 de desembre i comptarà amb les veus de solistes i cantaires de la Coral Càrmina, acompanyats per l’organista Mercè Sanchís, que tocarà l’orgue barroc original que tocava el pare de Pau Casals.
Organitzat per l’Associació d’Amics de l’Orgue del Vendrell, el concert s’emmarca dins dels actes del 50è aniversari de la mort de Pau Casals.
Aquest 2023 commemorem el 50è aniversari de la mort d’un dels noms més universals de la cultura catalana i referència internacional de la música del segle XX, el mestre Pau Casals.
La inquietud de compondre sempre va ser present en Pau Casals. Durant tota la seva vida va sentir la necessitat d’escriure música, però els compromisos concertístics li van impedir dedicar-s’hi d’una manera plena. Tot i així, va compondre més de vuitanta obres entre 1892, als inicis de la seva formació, i el 1972, un any abans de la seva mort.
L’any 2008, la Fundació Pau Casals va iniciar la tasca d’investigació, catalogació completa i digitalització de l’obra creativa de Pau Casals, que es conserva en la seva totalitat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, per ser editada i posar-la a l’abast dels intèrprets. L’edició va anar a càrrec de l’Editorial Boileau, que ha publicat des d’aleshores un total de 21 volums amb l’obra de Casals per a piano, veu i piano, cor, quartet de corda, quintet de corda, orquestra de corda, orquestra simfònica, conjunt de vents i cobla, amb més de 80 obres, incloent-hi aquesta Missa de Glòria, una peça escrita per a quatre veus (soprano, tenor I,
tenor II i baix) i harmònium o orgue, i datada el 1892, quan Casals tenia 15 anys.
L’estrena mundial de la Missa de Glòria tindrà lloc el proper 2 de desembre a les 20:30h a l’Església Parroquial del Vendrell. El concert ha estat organitzat per l’Associació d’Amics de l’Orgue del Vendrell, juntament amb la Fundació Pau Casals.
El concert comptarà amb les veus dels solistes Mar Jordana (soprano), Josep Rovira (tenor) i David Guitart (baix), així com amb els cantaires de la Coral Càrmina, dirigida per Daniel Mestre. L’organista Mercè Sanchís tocarà l’orgue barroc original que tocava el pare de Pau Casals.
Venda d’entrades
Les entrades ja es poden adquirir al següent enllaç:
www.entrapolis.com/entrades/missadegloria
Pau Casals, compositor
La inquietud de compondre sempre va ser present en Pau Casals. Durant tota la seva vida va sentir la necessitat d’escriure música, però els compromisos concertístics li van impedir dedicar-s’hi d’una manera plena. Tot i així, va compondre més de vuitanta obres entre 1892, als inicis de la seva formació, i el 1972, un any abans de la seva mort. Al costat de les més emblemàtiques com l’oratori El Pessebre, la sardana Sant Martí del Canigó, les obres religioses que va dedicar a Montserrat o el mateix Himne a les Nacions Unides, va escriure un conjunt d’obres de repertori molt divers, des de música religiosa, lied, sardana, música de cambra, fins a composició de gran format.
L’any 2008, la Fundació Pau Casals va iniciar la tasca d’investigació, catalogació completa i digitalització de l’obra creativa de Pau Casals, que es conserva en la seva totalitat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, per ser editada i posar-la a l’abast dels intèrprets. L’edició va anar a càrrec de l’Editorial Boileau, que ha publicat des d’aleshores un total de 21 volums amb l’obra de Casals per a piano, veu i piano, cor, quartet de corda, quintet de corda, orquestra de corda, orquestra simfònica, conjunt de vents i cobla, amb més de 80 obres, incloent-hi aquesta Missa de Glòria. Alessio Boileau, fundador de l’editorial, i Pau Casals van tenir una relació professional als anys 30 del segle XX, quan el primer feia treballs de gravat i estampació de partitures per a l’orquestra del Mestre. Es donava la circumstància que freqüentment, a l’estiu, viatjaven
junts amb tren cap a Sant Vicenç de Calders. Durant l’any es reunien en tertúlia amb altres compositors coneguts de l’època a la seu de l’editorial: professió i amistat els unien. La Guerra Civil espanyola va interrompre, però, aquest contacte.
En els primers anys del segle XXI, la relació que havien tingut tots dos personatges va ser en part recuperada entre Marta Casals Istomin (vídua de Casals) i Yolanda Guasch (neta de Boileau), amb la col·laboració de Núria Ballester (directora del Museu Pau Casals).
La Missa de Glòria és una peça escrita per a quatre veus (soprano, tenor I, tenor II i baix) i harmònium o orgue, i datada el 1892, quan Casals tenia 15 anys. Es tracta d’un ambiciós projecte per a un jove tot just format musicalment. Malgrat ser una obra de joventut, ja es pot entreveure la grandesa i la impressionant intuïció musical de Casals.
En aquesta època Casals es trobava estudiant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Josep García com a professor de violoncel i Josep Rodoreda com a professor d’harmonia.
L’obra recull l’ordinari de la missa catòlica i utilitza un llenguatge amb influències pròpies de l’època, amb reminiscències belcantistes especialment en les intervencions solístiques, però també amb el coneixement de la tradició i de la retòrica pròpies de les misses
corals dels segles XVIII i XIX. El jove Casals, però, hi aporta un llenguatge propi, amb moments de gran melodisme i intimisme, i altres de grandiloqüència, com algunes de les seves obres corals de maduresa, que també es podran escoltar en aquest programa. L’escriptura de l’harmònium/orgue és en molts moments molt pianística, fet que ens
podria permetre també d’oferir-la en aquest instrument.
La versió revisada que oferirem, l’hem adaptada en la formació habitual de sopranos/contralts/tenors/baixos. Hem corregit els problemes de text que presentava i alguns errors puntuals d’escriptura, i a l’hora hem mantingut l’essència i l’originalitat d’una obra única pròpia del geni musical que tots coneixem.
PROGRAMA
Missa de Glòria (1892) de Pau Casals (1876-1973) — Estrena mundial
Kyrie
Gloria
Domine Deus
Quoniam
Credo
– Et in unum Dominum
– Et ex Patre
– Qui propter
– Et in Spiritum Sanctum
Sanctus
Benedictus
Agnus Dei
O vos omnes de Pau Casals
D’El Pessebre de Pau Casals
– L’estel
– Cor dels Reis Màgics
– El plor de l’infant i Gloria
Coral Càrmina
Fundada l’any 1972 pel mestre Jordi Casas i Bayer, la Coral Càrmina ha esdevingut un dels cors de referència en el món coral català en els darrers 49 anys.
Ha estat dirigida en diferents etapes per Josep Pons, Francesc Guillén, Josep Vila, Alfred Cañamero, Montserrat Ríos, Fernando Marina i Gorka Sierra. Des del 2013 Daniel Mestre n’és el director. El cor ha treballat també amb directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Christopher Hogwood, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas,
Andrew Parrott o Ton Koopman, entre molts altres.
El seu repertori abasta des de la polifonia medieval fins a les composicions més actuals, però la Coral Càrmina ha tingut sempre un interès especial pels compositors catalans contemporanis, com mostra la seva participació en l’estrena d’obres de F. Mompou, F. Homs, M. Valls, J. Guinjoan, J. Soler o X. Benguerel. Destaquen les estrenes de La
arboleda de S. Brotons, Essències del mallorquí D. León, El Mirador de J. Vila o les Homilies V i VI d’A. Carbonell, estrenada el 2013 a l’Auditori de Barcelona amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Recentment ha encarregat i estrenat obres de Joan Magrané, Concepció Ramió, Carles Prat, Pol Requesens, Adrià Barbosa, Josep Maria Guix i Xavier Pagès Corella.
Des del 1986 fins al 2002 fou el cor col·laborador de l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, amb la qual va interpretar més de 75 obres simfonicocorals en més d’un centenar de concerts.
Aquesta dilatada experiència i la contínua aposta per la qualitat i expressivitat vocals li han permès seguir participant activament a les grans sales de concerts i amb orquestres nacionals i internacionals en produccions entre les quals destaquen el Rèquiem de G. Fauré, el Lobgesang de F. Mendelssohn, el Rèquiem de W.A. Mozart, la Passió segons Sant Joan de J.S. Bach, Un rèquiem alemany de J. Brahms, el Carmina Burana de K. Orff, The Armed Man: A Mass for Peace de K. Jenkins o la Gran Missa en do menor de W.A. Mozart. El cor ha actuat arreu de Catalunya, a l’Estat espanyol i en diferents països d’Europa. És
destacable la seva participació en la inauguració dels auditoris de Barcelona i de Madrid o en l’acte d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. Més recentment, la Coral Càrmina ha estat convidada a cicles de gran prestigi com el XIX Otoño Musical Soriano (2011), el Festival de Música d’Arles (2012), el Festival Piano Prestige de Béziers (2011 i 2013), el Festival Grec de Barcelona (2012), o la Folle Journée de Nantes (2011 i 2013). També ha actuat recentment a L’Auditori i al Concert de la Mercè amb la Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció de Salvador Brotons, i cal destacar la seva participació amb la Fura dels Baus i diversos artistes al Gran Concert per a les Persones Refugiades organitzat per “Casa nostra, casa vostra” al Palau Sant Jordi l’11 de febrer del 2017.
En aquesta temporada de celebració del 50è aniversari, en destaquem el concert de Lobgesang (Mendesssohn) amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia al Palau de la Música; el Monstre al laberint (J. Dove) i Parsifal (R. Wagner) al Gran Teatre del Liceu; Carnación de la Cia. Rocío Molina al Festival Grec de Barcelona i el concert inaugural al 22è Festival de Música de Sant Pere de Rodes. Darrerament destaca la seva participació al concert commemoratiu del 50è aniversari de la mort de Pau Casals al Palau de la Música Catalana amb El Pessebre, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà.
Càrmina ha realitzat diversos enregistraments entre els quals destaquen Tosca, amb el director A. Rahbari, L’alta naixença del rei en Jaume de Gerhard amb E. Colomer, A vision of Ariel de Saminsky amb J. Mester, el Psalm 126 de Philip Glass amb K.A. Rickenbacher, l’Stabat Mater de S. Brotons i El Llibre Vermell de X. Benguerel.
ww.coralcarmina.com
Mar Jordana soprano
Nascuda a Barcelona, Mar Jordana és una soprano lírica que s’ha format a la prestigiosa Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu de Barcelona. Ha obtingut nombrosos premis de cant i la seva carrera artística es desenvolupa al camp del recital, l’oratori, l’òpera i actualment al cant coral.
Mar comença la seva formació musical als 14 anys a l’Acadèmia Marshall, on rep classes de piano i solfeig i inicia les classes de cant de la mà de la mezzosoprano Montserrat Aparici. El 2001 inicia una estada a Londres de quatre anys on rep classes de cant de la mezzosoprano Angela Hickey ARCM i posada en escena al Morley College. Al juny de
2009, obté el Diploma de l’Escola Superior de Cant del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i completa el Curs de Perfeccionament i Especialització Musical al mateix centre sota la supervisió del seu mestre Eduard Giménez i Marta Pujol com a repertorista.
A l’àmbit operístic, ha interpretat el rol de Donna Elvira (Don Giovanni), sota la direcció de Daniel Martínez de Tejada a la Faràndula de Sabadell. A escenes d’òpera ha interpretat: Teodora (Teodora); Ilia (Idomeneu); Zerlina (Don Giovanni), Susanna (Le Nozze di Figaro) i Marzelline (Fidelio). Com a soprano solista ha realitzat recitals a diversos auditoris de Catalunya i el Regne Unit. Al camp de l’oratori ha realitzat la Passió segons Sant Joan a l’església de Santa Maria del Mar, sota la direcció de Lluís Vila, amb la Coral Sant Jordi. En els darrers anys aprofundeix en el cant coral i forma part de la Coral Càrmina, dirigida pel mestre Daniel Mestre, i participa en les produccions del Monstre al Laberint de Jonathan Dove al Teatre Grec amb l’Orfeó Català (2018) i al Gran Teatre del Liceu amb la Coral Càrmina (2021). Darrerament, ha actuat com a solista amb aquesta coral i la Franz Schubert Filharmonia al Palau de la Música Catalana amb la simfonia Lobgesang de Mendelssohn.
Josep Rovira tenor
Nascut a Vila-seca, s’inicià en la música amb la flauta travessera al Conservatori Municipal de Música de la mateixa ciutat i en l’àmbit coral, amb el Cor Jove de l’Orfeó Català. Finalitza els estudis de flauta amb Júlia Gállego i, en paral·lel, es forma vocalment amb David Hernández i Dolors Aldea a Barcelona. Actualment segueix la seva formació vocal
amb Marcel Boone a Basilea.
Debuta en l’àmbit operístic en el projecte Òh!pera del Gran Teatre del Liceu amb l’estrena de la microòpera Nala. Com a cantant de cor ha col·laborat amb formacions com la Capella Nacional de Catalunya, la Jove Capella Nacional de Catalunya o Barcelona Ars Nova, entre d’altres.
Es forma en la direcció de cor amb Xavier Puig, Pere Lluís Biosca i Pablo Larraz. Ha dirigit la Coral Crescendo i ha fundat la Coral Familiar de la Fundació Brafa.
David Guitart baix-baríton
Nascut al Vendrell, inicia els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, on canta com a soprano solista sota la direcció de Llorenç Castelló i Pau Jorquera en concerts a nivell nacional i internacional. Segueix els seus estudis a l’EMMPAC, on és alumne de Natàlia Casasús, i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Alícia Ferrer com a professora. Paral·lelament, es gradua a l’IEA Oriol Martorell com a trombonista, el seu instrument secundari juntament amb el piano i l’orgue.
L’any 2022 inicia els seus estudis al Conservatori Superior del Liceu, amb Oriol Rosés i Pau Casan com a tutors. També, entre els anys 2020 i 2023, forma part del Cor Jove de l’Orfeó Català sota la direcció d’Esteve Nabona, Pablo Larraz i Oriol Castanyer, a més d’altres directors convidats com Simon Halsey, Peter Philips i Ludovic Norlot. Allà rep classes de cant, becades per l’Escola Coral del Palau de la Música, amb Esteve Gascón.
L’any 2023 guanya plaça com a baix al Cor Jove Nacional de Catalunya durant totes les produccions per a les properes dues temporades que dirigeix Mireia Barrera, amb la col·laboració del director Antoni Ros Marbà. És membre fix del Cor de Cambra Noctes des de l’any 2021, on ha treballat amb Lluís Vilamajó i Alexander Fray. Ha sigut escollit entre
els alumnes del conservatori per participar en vàries produccions del Cor de la Catedral de Barcelona Francesc Valls.
Mercè Sanchís i Bros orgue
És titulada superior de Piano, Orgue, Música de Cambra i Clavecí pel Conservatori Superior de Música de Barcelona.
Ha dedicat el seu treball tant a la docència com a mantenir una intensa activitat concertística, que abasta des de concerts com a solista, música de cambra, orquestra i sobretot com a acompanyant de cors professionals. Ha col·laborat amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, La Camerata Cibiniensis (Romania), l’Orquestra de Cambra d’Andorra, també amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Liedercamera i el Cor Francesc Valls. Ha pogut treballar amb directors com S. Brotons, S. Mas, Josep Pons, A. Ros Marbà, E. Martínez Izquierdo, Pierre Cao, Jesús López Cobos, F.P. Decker, R. Alessandrini, R. King, M. Rostropovich, i ha treballat amb solistes com Manuel Ausensi, Maria Bayo, Barbara Hendricks i Kiri Te Kanawa.
Va ser l’organista escollida per tocar en la dedicació de la basílica de la Sagrada Família pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre de 2010. Fou pianista i organista titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1995-2008), el Cor Madrigal (1998-2000), l’Orfeó Català (1999-2015), l’OBC (2003-2009) i l’Orquesta Sinfónica de Navarra (2007-2009 ). Des de l’agost de 2009, és pianista i organista de l’Escolania de Montserrat, formació amb la qual ha enregistrat diversos CD.
Daniel Mestre director
Nascut a Igualada, es va formar a l’Escolania de Montserrat amb Ireneu Segarra i als conservatoris de Badalona i Barcelona, on estudia violí, piano i cant. Es gradua en Direcció d’Orquestra, amb les màximes qualificacions, al Conservatori de Viena amb Reinhard Schwarz i Georg Mark. Ha sigut director del Cor de l’Òpera de Ciutat del Cap (Sud-àfrica),
on debuta al capdavant de la Cape Philharmonic amb La Traviata i dirigeix altres òperes, concerts i gales. Director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i del Gran Teatre del Liceu, amb òperes com l’Elisir d’amore, Cléopatre, Parsifal, La Bohème o Il Trovatore; director titular del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i, des del 2013, de la Coral Càrmina. És professor al Conservatori Superior de Música del Liceu —com a director de la seva Jove Companyia d’Òpera ha dirigit diversos títols de Mozart, Rossini, Puccini, Menotti, Donizetti, Bizet, Von Suppé o Toldrà— i de l’ESMUC, on ha dirigit el seu Taller d’Òpera amb òperes de Mozart, Britten, Donizetti o Händel, el Conjunt s. XX, el Conjunt de Música Antiga i l’Orquestra Simfònica. Ha dirigit algunes de les orquestres més importants del país i ha sigut convidat a diversos festivals internacionals a Itàlia, Hongria, Argentina, Xina o Colòmbia. Ha enregistrat diversos CD per a Columna Música i Ficta, i per a les ràdios austríaca i sud-africana, RNE-Radio Clásica i Catalunya Música.
L'orgue del Vendrell 
Deixa un comentari