En el numero 315, gener del 2011, de la “Revista Musical Catalana” tenim un molt bon article de Mercedes Conde Pons sobre l’orgue del Vendrell i que us adjuntem.

L’aventura, però, va començar fa ben bé deu anys, quan els organistes del Vendrell van començar a demanar un arranjament del dit orgue, ates que de temps enrere ja no es podia tocar en condicions i agrupacions com l’ Associació Catalana de l’Orgue s’hi negaven afer un concert, tot lamentant-se de les condicions deplorables en que es trobava l’instrument. Els precs reiterats van convergir, finalment, en la constitució d’una Comissió per a la Restauració de l’Orgue del Vendrell que, el 17 de gener de 2009, va signar amb els germans Desmottes un contracte per a la restauració i recuperació de l’orgue, que havia d’estar llest per a la seva inauguració el 22 l’octubre de 2010, data de l’aniversari de la mort del mestre Pau Casals. El pressupost de la restauració ha estat de 550.000 euros i durant aquests gairebé dos anys l’Associació d’Amics de 1’Orgue del Vendrell, formada per un grup de veïns del Vendrell, promotors de diverses activitats de finançament i promoció de l’estimat instrument de la vila del Vendrell, ha dut a terme un nombrosíssim i variat conjunt d’activitats al voltant de la restauració de l’orgue per donar-lo a conèixer a tots els habitants del Vendrell i recuperar la seva memòria i el seu valor patrimonial.

Els orgueners:Frédéric i Yann Desmottes. Frédéric i Yann Desmottes són dos germans francesos que es van instal·lar a Espanya com a mestres orgueners ja fa vint anys. Frédéric va descobrir el món de l’orgue als tretze anys i es va començar a manifestar la seva vocació per aquest ofici, que va començar a aprendre als setze anys. Després de quatre anys d’estudi i treball en un taller es va especialitzar en la part sonora de l’orgue, i treballa com a fonedor de tubs i més endavant com a afinador i harmonitzador d’aquests. El seu germà, Yann, es va especialitzar en el treball de la fusta, com a fuster i ebenista i, per tant, s’ocupa tant de la part més visible de L’orgue -com és la façana- com també de les caixes, els secrets, teclats i manxes. Frédéric comenta que a Espanya van arribar en part per casualitat, però fruit també de la seva formació, i que després d’haver treballat en dos projectes a l’Estat espanyol, van decidir instal·lar-se a Conca, on s’ocupen tant de la conservació i recuperació del patrimoni – fent-se càrrec de la restauració d’orgues històrics- com també del disseny i la fabricació de nous instruments, normalment inspirats en instruments antics.

Des del seu inici han dut a terme nombrosos projectes, alguns tan interessants i motivadors com és la restauració dels dos orgues bessons de la catedral de Con ca, originals de 1770. El fet que Con ca aculli anualment la Setmana de Música Religiosa fa que aquests dos instruments s’utilitzin sovint en concerts, amb l’afegit de permetre interpretar repertori per a dos orgues, del qual als arxius de la catedral de Conca es conserva un extens repertori escrit expressament per a aquests dos instruments fins a l’any 1830. Pel que fa als projectes de construcció d’orgues de nova planta, L’actitud que els germans Desmottes adopten és molt diferent, perquè busquen la inspiració en una escola concreta, després de saber quin tipus d’instrument vol el client i, sobretot, quin tipus de repertori interessa poder tocar. Frédéric Desmottes ho confirma amb una frase que condensa L’essència del seu ofici: “Som artesans que fem maquines al servei de la música i això és l’important.” Actualment resulta curiós observar com la globalització s’ha fet extensible també al món de l’orgueneria. En aquests moments els germans Desmottes treballen en un orgue pel poble de Sant Mateu (Castelló) d’estil alemany i un altre orgue d’estil catalanoaragonès per a Montpeller.

L’instrument i la restauració. El projecte de recuperació de L’orgue del Vendrell ha estat, en paraules del mateix orguener un projecte peculiar a causa de les característiques de l’instrument, ja que el noranta per cent de l’instrument és original i perquè és fruit d’una barreja de cultures. Desmottes destaca també la implicació de la gent al voltant del projecte, quelcom molt poc habitual i molt alliçonador: “És extraordinari veure com la gent del poble cuida les seves tradicions i s’ha bolcat en aquest projecte. Treballar en aquestes condicions és, sens dubte, una motivació més. “

La restauració de L’orgue de la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell ha estat força complexa, en tractar-se d’un instrument molt singular, en el qual conflueixen tres cultures assimilades. L’orgue el va construir, entre els anys 1775 i 1777, un orguener suís-alemany, Lluís Scherrer que va estar treballant a França amb el seu pare i que després es va instal·lar a Catalunya. Per tant, l’orgue reflecteix aquesta suma de tradicions: de Suïssa, l’estètica exterior – la part més ornamental-, de França, la forma de fabricar els tubs i ordenar l’orgue, i de Catalunya, tots les aspectes musicals i la disposició dels registres. Per tant, ha estat una feina difícil en que el primer que calia era saber fins on s’havia d’arribar o intervenir en aquesta recuperació. En tractar-se d’un instrument que ja havia estat reformat una vegada al principi del segle xx i que s’havia restaurat dues vegades, els anys 1962 i 1982, hi havia molt de material, però moltes peces ja no eren les originals, s’havien modificat i a més el material estava fet malbé pel pas del temps, les condicions climàtiques i els insectes. A més, la Comissió de l’Orgue del Vendrell va encarregar, a banda de la restauració i la conservació de l’instrument històric en la seva configuració original, el fet de guanyar un instrument que permetés tocar un repertori més ampli. Per tant, darrere de l’orgue històric s’ha fabricat un nou cos per al pedal -que en la seva constitució original només tenia onze tubs- per poder tocar un repertori més ampli. Es tracta d’una part íntegrament nova, ben diferenciada de l’orgue històric, amb nou registres nous que donen moltes més possibilitats a l’instrument i permet tocar tot el repertori centreeuropeu i alemany. Aquestes dues parts – l’original i la nova- són tan independents que es pot tocar l’instrument original sense que ningú sàpiga que hi ha una part afegida: “Com que la part nova esta darrere de l’orgue, no molesta, i fins i tot si d’aquí a cinquanta anys es torna a restaurar i es pensa que els criteris d’avui dia no són els correctes i que cal tornar l’instrument a la fesomia del segle XVIII, es pot perfectament treure i no s’hi ha de modificar res”, conclou Frédéric Desmottes.

L’orgue del Vendrell té un total de 2.039 tubs i els passos que s’han seguit per a la seva recuperació han estat els següents: restauració de la caixa de 1’ogue major, reconstrucció de la caixa de la cadereta, reconstrucció de tots els tubs de façana, reconstrucció dels arbres de ferro forjat dels mecanismes de registres, reconstrucció de la reducció de l’orgue major i dels balancins de la cadereta, reconstrucció de tres manxes de falca, restauració dels tres teclats originals i la consola, restauració dels secrets, restauració dels tubs antics, fabricació de dos secrets nous per als registres de pedal nou en un moble independent, harmonització i afinació.

Al voltant de L’orgue del Vendrell. L’orgue del Vendrell té un enorme valor musical, artístic i patrimonial, perquè és l’orgue antic més complet de Catalunya i l’únic que es conserva de la nissaga d’orgueners Scherrer. Però, a més, té un valor sentimental: el fill il·lustre del Vendrell i músic universal Pau Casals es va introduir al món de la música a través d’aquest instrument, atès que el seu pare n’era l’organista. Fins i tot, ja adult, en va costejar la recuperació l’any 1929 i, de retruc, el va salvar de la guerra civil. L’Associació d’Amics de l’Orgue del Vendrell es va constituir contemporàniament a l’origen del projecte de restauració de l’instrument amb l’objectiu de donar suport a la iniciativa i fer conèixer – i a la vegada conscienciar- entre els habitants del Vendrell, i extensivament arreu de Catalunya, la importància d’un esdeveniment com el que s’estava duent a terme a la vila del Baix Penedès. Amb un bloc molt actiu, que es pot consultar a través d’internet, un pot prendre consciencia del nombrós seguit d’activitats que aquest grup d’entusiastes de la música i de la historia de la vila del Vendrell han dut a terme al llarg de l’any en que l’orgue ha estat en exili al taller dels germans Desmottes a Conca, a més de seguir al detall el procés de restauració, muntatge i actes inaugurals de l’orgue de la Parròquia de Sant Salvador. En total, més de dues-centes activitats d’allò més diverses, des de la recuperació de la memòria històrica de l’orgue -amb la reedició d’uns enregistraments fets per Montserrat Torrent a l’orgue del Vendrell als anys seixanta i l’aparició a l’Antologia històrica de la música catalana a la programació de concerts, conferencies i exposicions al voltant de la recuperació de l’instrument. A tall de curiositat, val a dir que hi ha hagut activitats tan variades com la presentació d’un cava -produït pel Celler Jané Ventura Gran reserva de l’orgue del Vendrell, l’apadrinament de tubs d’orgue a càrrec de diverses associacions que, al seu torn, s’han implicat en el projecte amb activitats paral·leles i tot un desplegament als mitjans de comunicació local per donar a conèixer el que, de ben segur, s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants de la vila del Vendrell els darrers anys. 

L’acte inaugural d’un orgue amb vida. L’orgue del Vendrell s’inaugura el 22 d’octubre de 2010, dia en que es complia el 37è aniversari del decés de 1’il·lustre fill de la vila, Pau Casals. A banda de la tradicional benedicció de l’orgue, durant el cap de setmana la festa no es va aturar i es van dur a terme celebracions religioses solemnes presidides pel nou orgue del Vendrell i tot un seguit de concerts en els quals van col·laborar músics tan actius del panorama musical català com l’organista Juan de la Rubia, Lluís Claret o el Trio Kandinsky. El nou orgue del Vendrell comença una nova etapa en que es vol incentivar la seva activitat -fet essencial pel qual se n’ha promogut la recuperació- amb cicles de concerts, l’ús en celebracions litúrgiques importants -a càrrec del seu organista, Jonatan Carbó- i també com a suport als alumnes del Conservatori del Vendrell, on hi ha una classe d’orgue molt activa. Tot un exemple d’entusiasme, feina en comunitat i sosteniment de valors tan importants com són els de la conservació i promoció de la cultura.

COPIA DE L’ARTICLE A LA REVISTA